L'editorial Barcino, de la Fundació Carulla, recupera L'auca del senyor Esteve, peça clau del Modernisme català. La novel·la, escrita per Santiago Rusiñol, i amb edició a càrrec de la professora i crítica literària Margarida Casacuberta, recupera la llengua viva i irònica amb què Rusiñol representava la Barcelona de principis de segle XX i el conflicte entre l'artista modernista i la burgesia catalana. Amb aquesta nova edició, Barcino recupera una de les grans novel·les de la literatura catalana contemporània.
Amb més d'un segle d'història, L'auca del senyor Esteve encara acumula lectors per la manera de reflectir els conflictes d'una societat en etapa de transformació. El personatge del senyor Esteve –figura burgesa, pragmàtica i hereva d'una nissaga de comerciants– contrasta amb la figura del seu fill, Ramonet, portaveu de la generació modernista que vol trencar motlles i reivindicar l'art com a vocació. L'obra, amb un to satíric i afectuós, demostra que, fins i tot enmig de l'oposició entre la tradició i la modernitat, la reconciliació és possible.
Publicada el 1907, la novel·la tracta l'ascens i la consolidació d'una família barcelonina dedicada al comerç tèxtil i posa el focus en les tensions entre els valors burgesos –l'esforç, la continuïtat, la discreció– i la irrupció d'una mirada artística que desafia les tradicions.
L'obra combina una trama de costums amb un estil viu i ple d'humor, i fa un retrat d'una Barcelona en procés de modernització, amb una divisió entre l'empenta industrial i la irrupció del Modernisme.
Es tracta del títol número catorze de la col·lecció 'Imprescindibles' i ofereix un estudi de Margarida Casacuberta i la reproducció a color de les vinyetes de l'auca original, un material gràfic crucial per entendre la dimensió popular i narrativa del llibre.
Santiago Rusiñol i Prats
Rusiñol –nascut a Barcelona, el 1861, i mort a Aranjuez, el 1931– és una figura imprescindible del Modernisme català. Pintor, escriptor i dramaturg, va formar part del nucli intel·lectual que va transformar la cultura catalana de finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat les expectatives burgeses, Rusiñol va seguir la seva vocació artística. Després de diverses estades a París, es va instal·lar a Sitges –el Cau Ferrat–, que es convertiria en un punt de trobada del Modernisme.
La seva autoria literària i teatral inclou obres com L'alegria que passa, Els Jocs Florals de Canprosa o El pati blau, si bé L'auca del senyor Esteve és la seva novel·la més reconeguda.