Un nou estudi realitzat a les coves de Malalmuerzo, Carigüela i Majolicas, a Granada, ha confirmat la pràctica del canibalisme al sud de la península Ibèrica, en diferents moments i contextos socials, i n'ha aportat la primera datació precisa. Aquesta pràctica ja era coneguda i feia més de cinquanta anys que s'estudiava en aquests jaciments, però no ha estat fins ara que s'han pogut reconstruir, amb gran precisió, quan i com es va produir.
Un equip internacional coliderat per l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha analitzat prop d'un miler d'ossos humans localitzats en aquestes coves, mitjançant datació per radiocarboni i noves tècniques d'anàlisi tafonòmica. Els resultats han revelat que, durant el Neolític, el canibalisme ibèric no va ser una pràctica aïllada ni es va produir en un únic moment, sinó que es va practicar en episodis recurrents però separats en el temps, associats a contextos socials i motivacions diversos.
Si bé sempre s'ha tendit a interpretar el canibalisme prehistòric com un únic comportament, el nou estudi en mostra de diferents, associats a la realitat social de cada indret on es va practicar. A la cova de Malalmuerzo s'hi ha detectat un possible episodi de violència col·lectiva al voltant de l'any 5000 aC, que va implicar víctimes de totes les edats. A Majolicas, en canvi, s'han trobat ossos tenyits de vermell, probablement associats a pràctiques rituals. A Carigüela s'han documentat nombrosos episodis de canibalisme practicats en diferents moments del Neolític i s'han localitzat dos cranis modificats per fer-ne recipients.
Les tres coves tenen en comú, per contra, les marques presents en els ossos resultants del processament dels cadàvers: marques de tall, indicis d'ebullició i empremtes de dents. La recerca ha estat publicada al Journal of Archaeological Science.