Aviat es compliran seixanta-vuit anys de la primera publicació del diari d'Anne Frank, i l'efemèride se celebrarà enmig de la polèmica. I és que la Casa d'Anne Frank (el museu d'Amsterdam que protegeix els originals del famós manuscrit) i el Fons Anne Frank de Basilea, a Suïssa (que té en el seu poder la propietat intel·lectual de l'obra), s'han enfrontat per l'alliberament dels drets d'autor, que segons la llei es faria efectiu l'1 de gener de 2016, quan es compleixen setanta anys de la mort de la seva autora.
El museu, ubicat en l'edifici on la nena jueva i la seva família es van amagar de la persecució nazi, està disposat a publicar de manera gratuïta la sèrie d'edicions comentades del diari un cop hagin expirat els drets. Però el Fons suís s'hi oposa amb un argument rocambolesc. Per eludir la llei en la qual s'estableix que els drets d'una obra expiren set dècades després de la defunció del seu autor i seguir obtenint beneficis econòmics, ha sumat un nou autor a l'obra traduïda a 70 idiomes: el pare d'Anne Frank. El Fons al·lega que Otto Frank va participar en l'elaboració final de l'obra, per la qual cosa ha de compartir-ne l'autoria. Otto va reescriure, seleccionar i eliminar fragments dels diari i, per tant, el resultat es considera un nou llibre. Si acceptem aquesta teoria, els drets no caducarien el 2016, sinó el 2050, quan es compleixen 70 anys de la mort del pare d'Anne Frank.
Anne Frank va escriure el seu diari del 12 de juny de 1942 a l'1 d'agost de 1944. Pocs dies després d'abandonar la seva tasca literària, al setembre del mateix any, va entrar al camp d'extermini d'Auschwitz i, més tard, a Bergen-Belsen, on va morir el 1945. Otto Frank, l'únic supervivent de la família, va recuperar els papers de la seva filla i va decidir publicar-los a manera d'homenatge. Així, el diari en forma de cartes va aparèixer per primera vegada el 25 de juny de 1947, en una edició de tres mil exemplars. Però del text se'n reconeixen tres versions: la primera que va escriure Anne Frank en un quadern amb tapes de quadres vermells i blancs; una reescriptura realitzada per ella en uns fulls solts abans de la seva detenció, i, finalment, la versió adaptada del seu pare. Caldrà veure en els propers mesos qui surt guanyador de la disputa entre la Casa d'Anne Frank i el Fons Anne Frank de Basilea.
El museu, ubicat en l'edifici on la nena jueva i la seva família es van amagar de la persecució nazi, està disposat a publicar de manera gratuïta la sèrie d'edicions comentades del diari un cop hagin expirat els drets. Però el Fons suís s'hi oposa amb un argument rocambolesc. Per eludir la llei en la qual s'estableix que els drets d'una obra expiren set dècades després de la defunció del seu autor i seguir obtenint beneficis econòmics, ha sumat un nou autor a l'obra traduïda a 70 idiomes: el pare d'Anne Frank. El Fons al·lega que Otto Frank va participar en l'elaboració final de l'obra, per la qual cosa ha de compartir-ne l'autoria. Otto va reescriure, seleccionar i eliminar fragments dels diari i, per tant, el resultat es considera un nou llibre. Si acceptem aquesta teoria, els drets no caducarien el 2016, sinó el 2050, quan es compleixen 70 anys de la mort del pare d'Anne Frank.
Anne Frank va escriure el seu diari del 12 de juny de 1942 a l'1 d'agost de 1944. Pocs dies després d'abandonar la seva tasca literària, al setembre del mateix any, va entrar al camp d'extermini d'Auschwitz i, més tard, a Bergen-Belsen, on va morir el 1945. Otto Frank, l'únic supervivent de la família, va recuperar els papers de la seva filla i va decidir publicar-los a manera d'homenatge. Així, el diari en forma de cartes va aparèixer per primera vegada el 25 de juny de 1947, en una edició de tres mil exemplars. Però del text se'n reconeixen tres versions: la primera que va escriure Anne Frank en un quadern amb tapes de quadres vermells i blancs; una reescriptura realitzada per ella en uns fulls solts abans de la seva detenció, i, finalment, la versió adaptada del seu pare. Caldrà veure en els propers mesos qui surt guanyador de la disputa entre la Casa d'Anne Frank i el Fons Anne Frank de Basilea.