El Centre de Documentació de l'Orfeó Català (CEDOC) ha posat a disposició de tothom, a través d'Internet, el fons documental de Pep Ventura, el compositor que va consolidar la sardana llarga i va introduir la tenora a la cobla tot donant-li amplitud. En total, s'han digitalitzat més de 500 partitures, entre les quals també hi ha algunes obres del seu fill Benet Ventura.
El CEDOC, que custodiava les partitures des de principis del segle XX, ha decidit posar-les a l'abast de tothom coincidint amb el segon centenari del naixement del compositor. Les sardanes llargues componen la gran majoria de la col·lecció, si bé també n'hi ha una seixantena de curtes. Hi ha peces destacades com 'Per tu ploro' o 'Toc d'oració'. D'altres, com 'La Traviata, 'El Barber de Sevilla' i 'Faust', són de motius operístics. A més, el fons també comprèn algunes obres per a orquestra de música popular (valsos, balls, havaneres), obres corals i peces religioses per a instruments de cobla (com un miserere, un tedèum i una missa). Tot un reguitzell de composicions que ara es poden consultar lliurement!
Pep Ventura va néixer a Alcalá la Real, Jaén, el 1817, i va morir a Figueres el 1875. Va esdevenir una gran figura de renom com a compositor i també com a intèrpret. Va ser un reconegut instrumentista: tenora, flabiol, flauta, clarinet... però el punt clau en la seva trajectòria, com hem dit, va ser la introducció de la tenora dins la cobla, un nou instrument solista que havia estat creat per Andreu Toron, de Perpinyà, i que substituïa l'antiga xeremia tenor. El canvi va permetre-li desenvolupar les sardanes llargues i fer-li un lloc en la història de la música catalana.
El CEDOC, que custodiava les partitures des de principis del segle XX, ha decidit posar-les a l'abast de tothom coincidint amb el segon centenari del naixement del compositor. Les sardanes llargues componen la gran majoria de la col·lecció, si bé també n'hi ha una seixantena de curtes. Hi ha peces destacades com 'Per tu ploro' o 'Toc d'oració'. D'altres, com 'La Traviata, 'El Barber de Sevilla' i 'Faust', són de motius operístics. A més, el fons també comprèn algunes obres per a orquestra de música popular (valsos, balls, havaneres), obres corals i peces religioses per a instruments de cobla (com un miserere, un tedèum i una missa). Tot un reguitzell de composicions que ara es poden consultar lliurement!
Pep Ventura va néixer a Alcalá la Real, Jaén, el 1817, i va morir a Figueres el 1875. Va esdevenir una gran figura de renom com a compositor i també com a intèrpret. Va ser un reconegut instrumentista: tenora, flabiol, flauta, clarinet... però el punt clau en la seva trajectòria, com hem dit, va ser la introducció de la tenora dins la cobla, un nou instrument solista que havia estat creat per Andreu Toron, de Perpinyà, i que substituïa l'antiga xeremia tenor. El canvi va permetre-li desenvolupar les sardanes llargues i fer-li un lloc en la història de la música catalana.