La prospecció amb georadar que el mes passat es va iniciar a l'església del convent de las Trinitarias de Madrid per localitzar la tomba de Miguel de Cervantes ja ha obtingut uns primers resultats. El rastreig realitzat al subsòl, els murs i la cripta del convent ha pogut detectar el traçat ben delimitat de l'antiga església, que data de 1612 i sota la qual es creu que va ser enterrat l'escriptor.
Segons totes les fonts estudiades fins ara, sota l'antiga església no hi ha més d'una dotzena de tombes, ja que només algunes persones alienes al convent hi podien ser enterrades després de sol·licitar un permís especial. Així ho va fer Cervantes, que tenia una vinculació personal amb els trinitaris perquè aquests el van salvar d'un captiveri a Algèria. Els investigadors creuen que juntament amb l'escriptor hi ha enterrada la seva dona, Catalina Salazar, i que podria trobar-s'hi també la seva filla Isabel.
La prospecció ha consistit en el rastreig, durant tres dies, del subsòl, els murs i la cripta de l'església. Els resultats han permès elaborar un mapa tridimensional del temple que indica les possibles cavitats i fosses on podria descansar Cervantes. La detecció d'aquests espais ha resultat més senzilla del que s'esperava gràcies al bon estat del sòl, i els experts ja comencen a tenir una idea força clara de quin és l'indret exacte que estan buscant. Les conclusions definitives s'emetran properament en un informe que donarà pas –o no– a la segona fase de la recerca: l'excavació selectiva per recuperar les restes òssies que es puguin correspondre amb les de l'autor d'‘El Quixot'.
Segons totes les fonts estudiades fins ara, sota l'antiga església no hi ha més d'una dotzena de tombes, ja que només algunes persones alienes al convent hi podien ser enterrades després de sol·licitar un permís especial. Així ho va fer Cervantes, que tenia una vinculació personal amb els trinitaris perquè aquests el van salvar d'un captiveri a Algèria. Els investigadors creuen que juntament amb l'escriptor hi ha enterrada la seva dona, Catalina Salazar, i que podria trobar-s'hi també la seva filla Isabel.
La prospecció ha consistit en el rastreig, durant tres dies, del subsòl, els murs i la cripta de l'església. Els resultats han permès elaborar un mapa tridimensional del temple que indica les possibles cavitats i fosses on podria descansar Cervantes. La detecció d'aquests espais ha resultat més senzilla del que s'esperava gràcies al bon estat del sòl, i els experts ja comencen a tenir una idea força clara de quin és l'indret exacte que estan buscant. Les conclusions definitives s'emetran properament en un informe que donarà pas –o no– a la segona fase de la recerca: l'excavació selectiva per recuperar les restes òssies que es puguin correspondre amb les de l'autor d'‘El Quixot'.