Fa 4.200 anys una severa sequera va devastar Egipte i Mesopotàmia i va crear un caos que va fer perillar les grans civilitzacions de l'Antic Imperi. Malgrat això, el regne de Kerma, també conegut com Núbia, va sobreviure a la catastròfica sequera i va prosperar al nord del Sudan. Un estudi realitzat per investigadors de la universitat anglesa d'Aberystwyth ha resolt el misteri de la sorprenent supervivència d'aquest poble.
Va ser el mateix riu Nil el que va donar vida a la població de Kerma. El famós regnat es va abastir de l'aigua de tres canals del Nil que avui estan secs, i gràcies a això va prosperar durant mil anys, entre el 2500 i el 1500 a.C. Mentre els seus rivals egipcis lluitaven contra els conflictes ambientals, socials i polítics derivats de la gran sequera, els nubis van créixer enormement i van produir una notable artesania.
L'estudi explica que aquest fenomen es va produir perquè l'aigua que arribava a Kerma a través dels canals va ser suficient per mantenir l'agricultura, per la qual cosa els seus habitants van poder seguir conreant. L'èxit del regne li va venir també de la pràctica de la cria d'animals, que són menys susceptibles als canvis en els nivells d'aigua i a l'estrès ambiental.
Els orígens de la cultura núbia, que poblava un territori a la frontera amb el nord-est d'Egipte, es remunten a l'any 7500 aC. Va ser una civilització molt rica i va erigir les seves grans ciutats precisament durant el període de la devastadora sequera. L'any 1000 aC, però, el regne de Kerma va tocar fons quan el sistema de canals que abastia la seva població es va assecar a causa del baix nivell de l'aigua.
L'estudi és el treball de compilació de dades arqueològiques i paleoambientals al llarg del riu Nil més complet realitzat fins avui. L'equip d'investigadors ha utilitzat innovadors mètodes de datació geològica para analitzar els canals secs al llarg de 20 quilòmetres del curs del riu, i han aconseguit datar per primer cop els jaços que es conserven en bones condicions.
Va ser el mateix riu Nil el que va donar vida a la població de Kerma. El famós regnat es va abastir de l'aigua de tres canals del Nil que avui estan secs, i gràcies a això va prosperar durant mil anys, entre el 2500 i el 1500 a.C. Mentre els seus rivals egipcis lluitaven contra els conflictes ambientals, socials i polítics derivats de la gran sequera, els nubis van créixer enormement i van produir una notable artesania.
L'estudi explica que aquest fenomen es va produir perquè l'aigua que arribava a Kerma a través dels canals va ser suficient per mantenir l'agricultura, per la qual cosa els seus habitants van poder seguir conreant. L'èxit del regne li va venir també de la pràctica de la cria d'animals, que són menys susceptibles als canvis en els nivells d'aigua i a l'estrès ambiental.
Els orígens de la cultura núbia, que poblava un territori a la frontera amb el nord-est d'Egipte, es remunten a l'any 7500 aC. Va ser una civilització molt rica i va erigir les seves grans ciutats precisament durant el període de la devastadora sequera. L'any 1000 aC, però, el regne de Kerma va tocar fons quan el sistema de canals que abastia la seva població es va assecar a causa del baix nivell de l'aigua.
L'estudi és el treball de compilació de dades arqueològiques i paleoambientals al llarg del riu Nil més complet realitzat fins avui. L'equip d'investigadors ha utilitzat innovadors mètodes de datació geològica para analitzar els canals secs al llarg de 20 quilòmetres del curs del riu, i han aconseguit datar per primer cop els jaços que es conserven en bones condicions.