Al taller del baster, sempre s'hi flairava l'olor seca del cuir, que n'era ben característica. S'hi respirava també l'ambient de poble, sobretot al capvespre, quan el local era un anar i venir de pagesos que, un cop deixats els animals de càrrega a l'estable, hi acudien per fer tertúlia i adobar les peces de pell que s'havien trencat. Podien ser selles de cavall, alforges de ruc, sarrons, morralles, ronsals, collars de mula o pitrals desgastats pel trontoll de les feines del camp que necessitaven el repunt experimentat d'un bon cosidor d'agulla grossa.
Vestits de gala
Però els basters eren, a la vegada, creadors i reparadors de peces de cuir. Era, per tant, una professió situada en aquella línia difusa que separa l'artesania de l'art. I és que alguns dels guarniments que elaboraven eren únics: motius florals dibuixats sobre la pell, clavetejats metàl·lics i repunts complexos que decoraven les peces i servien per lluir els cavalls en el seu millor vestit de gala. Sovint, també s'hi afegien corretges amb cascavells i campanetes amb la voluntat d'ostentar en desfilades o acompanyar la núvia fins a la porta de l'església el dia del casament.
Ara, als més joves tot això els pot semblar una antigalla —una gran peça de museu— perquè ja fa temps que els animals de càrrega han desaparegut del nostre imaginari quotidià. I amb ells, també s'ha extingit aquest ofici artesà que, a casa nostra, es va professionalitzar cap al segle XIII, amb la consolidació del comerç dels traginers.
Del bast al baster
El bast és una mena de seient de cuir que es posava al llom dels animals de càrrega per traginar objectes feixucs, des de sacs fins a recipients d'aigua. Si bé aquesta és la peça que dóna nom a l'ofici, un dels guarniments més característics del baster era el collar (a la foto). Es tracta d'un gran anell de cuir farcit de palla o crin que envoltava el coll de l'animal i el subjectava al carro.
La revifalla de l'ofici?
Amb la mecanització agrícola molts basters van plegar. Els darrers anys, però, la recuperació de la festa dels Tres Tombs —per Sant Antoni Abat— ha revifat una mica la professió. Però, malgrat tot, cada vegada és més complicat trobar basters que dominin totes les eines que s'utilitzen en el treball de la pell, com punxons, tallants, agulles, formes per fer els collars i la màquina de cosir.
Vestits de gala
Però els basters eren, a la vegada, creadors i reparadors de peces de cuir. Era, per tant, una professió situada en aquella línia difusa que separa l'artesania de l'art. I és que alguns dels guarniments que elaboraven eren únics: motius florals dibuixats sobre la pell, clavetejats metàl·lics i repunts complexos que decoraven les peces i servien per lluir els cavalls en el seu millor vestit de gala. Sovint, també s'hi afegien corretges amb cascavells i campanetes amb la voluntat d'ostentar en desfilades o acompanyar la núvia fins a la porta de l'església el dia del casament.
Ara, als més joves tot això els pot semblar una antigalla —una gran peça de museu— perquè ja fa temps que els animals de càrrega han desaparegut del nostre imaginari quotidià. I amb ells, també s'ha extingit aquest ofici artesà que, a casa nostra, es va professionalitzar cap al segle XIII, amb la consolidació del comerç dels traginers.
Del bast al baster
El bast és una mena de seient de cuir que es posava al llom dels animals de càrrega per traginar objectes feixucs, des de sacs fins a recipients d'aigua. Si bé aquesta és la peça que dóna nom a l'ofici, un dels guarniments més característics del baster era el collar (a la foto). Es tracta d'un gran anell de cuir farcit de palla o crin que envoltava el coll de l'animal i el subjectava al carro.
La revifalla de l'ofici?
Amb la mecanització agrícola molts basters van plegar. Els darrers anys, però, la recuperació de la festa dels Tres Tombs —per Sant Antoni Abat— ha revifat una mica la professió. Però, malgrat tot, cada vegada és més complicat trobar basters que dominin totes les eines que s'utilitzen en el treball de la pell, com punxons, tallants, agulles, formes per fer els collars i la màquina de cosir.