Un nou estudi publicat per l'arqueòleg nord-americà Dean Snow, de la Universitat Estatal de Pennsilvània, ha tret a la llum que la majoria de pintures rupestres prehistòriques podrien haver estat pintades per dones. Si aquesta hipòtesi es confirma, el descobriment desmentirà les teories que la majoria d'experts han sostingut fins ara, que diuen que els primers artistes eren homes, i demostrarà que el paper de les dones en la cultura prehistòrica va ser major del que es creia.
L'autor de l'estudi ha analitzat les empremtes de 32 mans trobades entre les representacions animals de vuit coves prehistòriques d'Espanya i França, que tenen entre 12.000 i 40.000 anys d'antiguitat. Precisament el fet que fossin escenes de caça era la dada principal per sospitar que van ser pintades per homes caçadors, que plasmaven les seves gestes a les parets de les coves.
L'arqueòleg ha basat el seu estudi en el treball del biòleg britànic John Manning, que revelava que la longitud relativa dels dits de les mans és diferent en homes i dones. Els dits anular i índex de les mans femenines solen tenir la mateixa longitud, mentre que en les masculines l'anular acostuma a ser més llarg. Partint d'aquestes dades, ha comparat les longituds d'aquests dits concrets a totes les empremtes, seguint un algorisme ideat per ell i basat en les mans de persones actuals de descendència europea.
Els resultats han determinat que 24 de les 32 mans pertanyien a dones, que equival a un 75% de les mostres analitzades. El 25% restant equivalia a les empremtes d'homes adults –un 10%– i adolescents –un 15%. L'estudi justifica que les dones pintessin escenes de caça pel fet que en la majoria de les societats de caçadors recol·lectors eren els homes els que caçaven, però sovint les dones s'encarregaven de portar la carn a l'assentament. D'aquesta manera, elles també s'implicaven en aquesta tasca.
L'autor de l'estudi ha analitzat les empremtes de 32 mans trobades entre les representacions animals de vuit coves prehistòriques d'Espanya i França, que tenen entre 12.000 i 40.000 anys d'antiguitat. Precisament el fet que fossin escenes de caça era la dada principal per sospitar que van ser pintades per homes caçadors, que plasmaven les seves gestes a les parets de les coves.
L'arqueòleg ha basat el seu estudi en el treball del biòleg britànic John Manning, que revelava que la longitud relativa dels dits de les mans és diferent en homes i dones. Els dits anular i índex de les mans femenines solen tenir la mateixa longitud, mentre que en les masculines l'anular acostuma a ser més llarg. Partint d'aquestes dades, ha comparat les longituds d'aquests dits concrets a totes les empremtes, seguint un algorisme ideat per ell i basat en les mans de persones actuals de descendència europea.
Els resultats han determinat que 24 de les 32 mans pertanyien a dones, que equival a un 75% de les mostres analitzades. El 25% restant equivalia a les empremtes d'homes adults –un 10%– i adolescents –un 15%. L'estudi justifica que les dones pintessin escenes de caça pel fet que en la majoria de les societats de caçadors recol·lectors eren els homes els que caçaven, però sovint les dones s'encarregaven de portar la carn a l'assentament. D'aquesta manera, elles també s'implicaven en aquesta tasca.