Avui dia, els cargols són un aliment força popular a la cuina de casa nostra. Però quan van entrar a formar part de la dieta dels humans? Els arqueòlegs de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) sembla que han trobat la resposta. I és que en el jaciment de la cova de la Barriada, a Benidorm (Alacant), hi han aparegut nombroses restes de cargols de 30.000 anys d'antiguitat. "N'hi ha tants, que és impossible atribuir-ho a causes naturals. Hi ha fins i tot tres estrats no simultanis amb centenars de petxines", ha explicat el coordinador dels treballs, Javier Fernández López. "Els cargols són adults, no n'hi ha de petits, signe inequívoc que van ser recollits i seleccionats per ser consumits. Això ho van fer humans que tenien molt clara una estratègia de selecció", ha afegit.
Alguns dels cargols trobat mostraven signes d'haver estat alterats tèrmicament i estaven a prop d'una mena de fogars que segurament van servir per cuinar-los. L'estudi fins i tot esmenta que van ser cuits sobre les bases de llenya de pi i ginebre a una temperatura inferior a 375 ºC. El consum d'aquest recurs alimentari en aquesta zona es va produir uns 10.000 anys abans al documentat al nord d'Àfrica i la resta d'Europa. Les restes més antigues corresponien fins ara a un jaciment francès. A més dels cargols, també hi han aparegut restes de set llars de llenya i diversos ossos de cavall.
Alguns dels cargols trobat mostraven signes d'haver estat alterats tèrmicament i estaven a prop d'una mena de fogars que segurament van servir per cuinar-los. L'estudi fins i tot esmenta que van ser cuits sobre les bases de llenya de pi i ginebre a una temperatura inferior a 375 ºC. El consum d'aquest recurs alimentari en aquesta zona es va produir uns 10.000 anys abans al documentat al nord d'Àfrica i la resta d'Europa. Les restes més antigues corresponien fins ara a un jaciment francès. A més dels cargols, també hi han aparegut restes de set llars de llenya i diversos ossos de cavall.
