Un equip liderat per l'arqueòleg Stefan Hauser, de la Universitat de Constança, ha obtingut dades reveladores sobre el jaciment de l'antiga ciutat d'Alexandria del Tigris, també coneguda com Càrax d'Espàsines o Càrax Maisan, fundada al segle IV aC per Alexandre el Gran després de la conquesta de l'imperi persa aquemènida. Segons Hauser, els testimonis històrics escrits per participants en les campanyes d'Alexandre ofereixen una visió única del paper estratègic de la ciutat com a port i centre de comerç internacional.
Quan l'equip va arribar a la regió el 2017, la recerca es va veure limitada per la inestabilitat derivada del control de l'Estat Islàmic. Tot i això, van recórrer més de 500 quilòmetres, van documentar restes arqueològiques i van utilitzar milers d'imatges de drons per demostrar que Alexandria del Tigris havia estat una gran metròpoli planificada, comparable a la famosa Alexandria del Nil, i un nucli comercial clau durant més de 550 anys.
Les tècniques geofísiques avançades han permès cartografiar carrers, muralles i barris complets, i s'ha revelat una ciutat estructurada en quadrícules amb àrees diferenciades: zones residencials amb temples, tallers prop d'un port interior, possibles palaus i àrees agrícoles amb sistemes de reg.
Entre el 300 aC i el 300 dC, Alexandria/Càrax va connectar Mesopotàmia amb l'Índia i l'Àsia, aprofitant la proximitat del riu Tigris. La seva prosperitat depenia directament de l'accés a l'aigua: quan el Tigris es va desviar cap a l'oest, la connexió vital es va perdre i va provocar el declivi de la ciutat.
Hauser, amb l'ajuda de geòlegs i especialistes en dades geofísiques, ha confirmat que "l'assentament probablement va ser abandonat en gran part al segle III dC", la qual cosa demostra que els canvis naturals poden condicionar el destí de les societats humanes. Aquest descobriment ofereix una nova mirada sobre una metròpoli que, tot i desaparèixer fa segles, va ser clau en el comerç i en la política del món antic.