Una recerca de la Universitat de Barcelona (UB) ha estudiat 957 jaciments arqueològics per analitzar com es van desenvolupar les xarxes de connexió a l'antiga Mesopotàmia. L'estudi, publicat a la revista Science Advances, ha revelat que les connexions entre assentaments, per on circulaven persones i mercaderies, van ser clau per al naixement de les primeres societats urbanes.
D'aquesta manera, segons els investigadors, "les primeres societats urbanes no van ser només el resultat del creixement de les ciutats o dels primers estats, sinó també de l'aparició de xarxes de connexió cada vegada més extenses i efectives". La recerca, liderada per Giacomo Benati i Sergi Lozano, ha identificat tres etapes en l'evolució d'aquestes connexions, entre el 3800 i el 3000 aC. Inicialment, les rutes seguien sobretot els grans rius. Més endavant, van aparèixer noves rutes terrestres que van connectar grups regionals més densos, i, finalment, es va formar una xarxa més integrada i eficient i rutes de llarga distància.
Aquestes connexions van facilitar la circulació de persones, mercaderies, tecnologies i pràctiques administratives per una àmplia zona de Mesopotàmia. Això va contribuir al desenvolupament de la cultura d'Uruk, considerada la primera cultura urbana de la història. L'estudi conclou que el creixement de les primeres civilitzacions no depenia únicament de les ciutats o dels poders centrals, sinó que els processos d'interacció descentralitzats van tenir-hi un paper cabdal.