En un estudi recent, els investigadors Magnus Pharao Hansen i Christopher Helmke, de la Universitat de Copenhaguen, han descobert noves pistes per resoldre el misteri de qui eren els habitants de Teotihuacan. A partir de l'anàlisi dels símbols pintats als murals de Teotihuacán i en diferents objectes ceràmics, els científics suggereixen que aquests signes representen un sistema d'escriptura real. Segons els investigadors, aquest sistema constituiria una versió primitiva de les llengües utoasteques, avantpassades del cora, el huichol i el nàhuatl (la llengua dels asteques), que es desenvoluparen més d'un mil·lenni després.
Teotihuacán va ser fundada cap al 100 aC i fou activa fins al 600 dC. Es diu que va tenir una influència cultural comparable a la de Roma en el seu temps. La cultura de Teotihuacán, a diferència de moltes altres cultures, constitueix encara un misteri per als investigadors: no se sap la llengua que parlaven ni amb quines cultures posteriors estava relacionada. Les ruïnes de Teotihuacán mostren presència maia, tot i que fou una potència independent. Durant anys hi ha hagut un debat entre els investigadors sobre si els signes dels murals i de les ceràmiques eren art simbòlic o escriptura autèntica.
Hansen i Helmke declaren que les inscripcions de Teotihuacán reflecteixen una llengua ancestral del nàhuatl, fet que pot suggerir que possiblement els habitants que parlaven aquesta llengua van arribar-hi molt abans del que es pensava. Això indicaria una connexió directa entre els habitants de Teotihuacán i els futurs asteques. Per comprovar-ho, els investigadors han treballat en la reconstrucció del nàhuatl. Ara bé, desxifrar els signes teotihuacans suposa un gran repte, ja que, si bé hi ha elements amb significats directes (com una imatge d'un coiot que significa exactament 'coiot'), hi ha moltes paraules en què cal combinar sons per formar-les, la qual cosa requereix conèixer la fonètica de la llengua i és essencial per poder-la interpretar.