Segons una investigació recent, l'origen de la civilització sumèria –considerada sovint el bressol de la humanitat– no es pot entendre sense la dinàmica de rius, marees i sediments a la capçalera del golf Pèrsic. L'estudi, vinculat al Lagash Archaeological Project i liderat per arqueòlegs iraquians i la Penn Museum de la Universitat de Pennsilvània, replanteja la relació entre l'entorn aquàtic i l'auge de Sumer.
Entre fa 7.000 i 5.000 anys, les marees impulsaven aigua dolça cap a l'interior dues vegades al dia a través del Tigris i l'Èufrates. Les primeres comunitats haurien aprofitat aquest flux previsible amb canals curts per irrigar conreus i palmerars, la qual cosa va permetre una agricultura d'alt rendiment sense grans infraestructures. Però quan els rius van formar deltes que van bloquejar l'accés de les marees, la regió va patir una crisi ecològica i econòmica. La resposta va ser la construcció de sistemes extensos de canals d'irrigació i defenses contra inundacions: un esforç col·lectiu que acabaria definint l'edat d'or de Sumer.
"Les nostres dades mostren que els fonaments de Sumer es van assentar en els ritmes de l'aigua", explica Liviu Giosan, científic emèrit del Woods Hole Oceanographic Institution. Reed Goodman, professor a la Universitat de Clemson, afegeix que el delta mesopotàmic era un paisatge dinàmic, lluny de la imatge estàtica que sovint se'n té, i que la seva transformació constant va impulsar innovacions i noves formes de cooperació social.
El paper de l'aigua també va marcar la cosmovisió sumèria. Els mites del diluvi i el culte al déu Enki –senyor de les aigües dolces i salades i patró de la ciutat d'Eridu– reflectien la importància d'aquest medi en l'imaginari col·lectiu. Temples, himnes i pregàries connectaven la vida quotidiana amb les forces naturals que regulaven la supervivència.
La recerca, que ha reconstruït la línia de costa històrica gràcies a dades ambientals, excavacions a Lagash i imatges per satèl·lit, ofereix una nova perspectiva sobre com les societats antigues s'adaptaven a crisis ambientals greus. I, segons els investigadors, també aporta lliçons útils per al món actual davant els reptes del canvi climàtic.