Un nou estudi sobre els orígens de Stonehenge ha aportat proves que podrien resoldre un dels grans misteris de la prehistòria europea. Els investigadors han conclòs que la coneguda Pedra de l'Altar, una de les roques més emblemàtiques del monument megalític, va ser transportada des del nord-est d'Escòcia fins a la plana de Salisbury, al sud d'Anglaterra, un recorregut d'uns 700 quilòmetres. La distància converteix aquest desplaçament en una de les gestes d'enginyeria més grans que es coneixen del Neolític.
L'anàlisi geològica de la composició mineral de la pedra ha confirmat que el seu origen no es troba a Gal·les, com s'havia pensat durant dècades, sinó en una regió escocesa molt més allunyada. Aquesta descoberta ha reobert el debat sobre com va arribar fins a Stonehenge i quins coneixements tècnics posseïen les comunitats que van construir el monument fa més de 4.500 anys. Els resultats suggereixen que la roca no va ser transportada de manera natural per les glaceres durant les últimes edats del gel, sinó que va ser traslladada deliberadament per grups humans. Tot i que encara no es coneix el mètode exacte utilitzat, els experts consideren probable que s'empressin trineus de fusta, cordes i una gran quantitat de mà d'obra organitzada per desplaçar el bloc al llarg de centenars de quilòmetres.
La troballa reforça la idea que les societats neolítiques britàniques mantenien xarxes de contacte molt més extenses del que es creia fins ara. A més, suggereix que la Pedra de l'Altar podria haver tingut un important valor simbòlic o ritual, suficient per justificar un esforç col·lectiu extraordinari. Els arqueòlegs esperen que futures investigacions permetin entendre millor per què aquesta roca va ser seleccionada i quin paper exercia dins del conjunt monumental de Stonehenge.