Un excursionista descobreix un tresor al gel de Noruega

La zona ha estat identificada com una trampa per a rens de 1.500 anys d'antiguitat

Banyes de ren ben preservades trobades al jaciment
Banyes de ren ben preservades trobades al jaciment Leif Inge Åstveit / University Museum of Bergen
28 de novembre del 2025
Autor
Aina Romero
Guardar a favorits

Un excursionista ha descobert un tresor d'objectes en un gel en fase de desgel a Noruega, en un lloc que fa 1.500 anys va ser una trampa per a rens.

Localitzat a les muntanyes de l'oest de Noruega, el conjunt va ser probablement utilitzat per caçadors de l'edat del ferro per atrapar i matar rens salvatges. Es tracta de l'únic punt d'aquest tipus al país, segons que afirmen els experts. A la zona s'ha trobat un tresor de troncs treballats, banyes de ren, puntes de llança de ferro i altres eines de caça. Conté dues tanques fetes amb troncs grans, que els caçadors de l'edat del ferro utilitzaven per acorralar i matar rens salvatges. 

El lloc on es va fer la troballa està situat a uns 1.400 metres d'altitud, a la plana muntanyosa d'Aurlandsfjellet, al comtat de Vestland, a l'oest de Noruega. L'excursionista que va trobar el tresor es diu Helge Titland, veí de la zona i entusiasta del patrimoni cultural. Ja havia informat anteriorment sobre altres artefactes de caça a la muntanya,

Les estructures localitzades són l'únic emplaçament de captura massiva de fusta trobat mai al gel a Noruega –i possiblement a tot Europa–, segons l'arqueòleg Øystein Skår, del comtat de Vestland. Els experts opinen que un període fred a mitjans del segle VI podria haver acumulat més neu a la zona i hauria fet allunyar-ne els caçadors. La bona preservació dels troncs i de les banyes indiquen que possiblement la instal·lació va quedar enterrada sota la neu i el gel poc després del seu abandonament.

L'arqueòleg del Museu Universitari de Bergen, Leif Inge Åstveit, explica a la NRK que la trampa es va construir al final de la primera edat del ferro, que va durar aproximadament entre el 500 aC i el 550 dC. En aquell període, les societats noruegues creixien i s'establien als pobles dels fiords de l'oest.

La trampa recentment descoberta "aporta una visió de la importància que podria haver tingut la caça de rens en un context social més ampli durant la primera edat del ferro", afirma Åstveit. I, pel que fa a la riquesa de les comunitats dels fiords, "ara sospitem que la caça de rens salvatges va tenir un paper encara més important del que es creia", afegeix Åstveit.  

Noruega té una gran població de rens salvatges i, durant segles, els caçadors han ideat mètodes per caçar-los. L'any 2022, investigadors van descobrir fletxes de fa 1.700 anys prop de 40 parapets de pedra utilitzats com a amagatalls. I el 2023, es va desenterrar una col·lecció de "pals d'espantall" de 1.500 anys –pals de fusta amb petites banderoles– que els caçadors clavaven a la neu en línies: els rens s'espantaven i fugien en direcció als arquers.

El descobriment més inesperat és un o més rems decorats amb ornamentació detallada. "Quin ús tenien, i per què els van portar a les muntanyes fa 1.500 anys, continua sent un misteri", diu Skår.

Els objectes es conserven ara en un congelador del departament de conservació del Museu Universitari de Bergen, on s'aniran assecant lentament. Skår espera que els artefactes es puguin exposar al museu en el futur. 

"Un repte actual és que els objectes poden desaparèixer si la gent els recull", afegeix Skår. "I, un cop el gel es fongui més, qualsevol material de fusta es descompondrà ràpidament".