Una fossa comuna descoberta fa mig segle a Gomolava, a 70 quilòmetres de Belgrad (Sèrbia), ha revelat un cas excepcional de violència selectiva a l'Europa de fa 2.800 anys. Un nou estudi publicat a Nature Human Behaviour confirma, a partir d'anàlisis forenses i genètiques, que les desenes de dones i d'infants enterrats al jaciment van ser assassinats i no víctimes d'una epidèmia, com es pensava inicialment.
Les lesions, majoritàriament al cap i infligides per l'esquena, indiquen un atac brutal i desigual. Dels 77 cossos recuperats, gairebé la meitat corresponen a menors de 12 anys i més del 70% són dones i nenes. Segons els investigadors, es tracta d'un cas únic en l'arqueologia europea antiga, ja que habitualment en els conflictes es matava els homes i s'esclavitzava les dones i les criatures.
L'ADN descarta qualsevol patogen com a causa de la mort i revela un altre element sorprenent: les víctimes no estaven emparentades entre elles, excepte una mare i les seves dues filles. Les anàlisis isotòpiques també mostren dietes diverses, fet que apunta que no formaven part d'un únic nucli familiar o comunitat.
Els cossos van ser dipositats amb cura sota restes de bòvids i en capes successives, alguns amb ornaments, un detall que suggereix una intencionalitat simbòlica. Els autors plantegen que la matança podria haver estat un missatge de poder territorial o un intent d'eliminar el futur d'un o de diversos llinatges, en un episodi de violència que buscava esborrar tota una comunitat.