Els atacs contra la població jueva produïts la Nit dels Vidres Trencats, el novembre del 1938, van portar la família Arom a abandonar Alemanya. Van instal·lar-se a Bèlgica i, més tard, a França. Després de l'ocupació alemanya, el maig del 1940, el Govern francès de Vichy liderat per Pétain va col·laborar estretament amb el règim nazi, va detenir milers de jueus i els va enviar a camps d'internament com el de Drancy. D'allà serien deportats als camps d'extermini de l'est d'Europa. Aquest va ser el destí dels pares d'en David i en Simha Arom, que foren assassinats a Auschwitz.
Els germans van córrer una altra sort: en David es va refugiar a Suïssa i en Simha va ser amagat per l'Ouvre de Secours aux Enfants (OSE), una de les organitzacions assistencials jueves que salvava infants de la barbàrie nazi amagant-los en cases d'acollida i facilitant la seva migració als Estats Units o a Palestina [vegeu Sàpiens 149]. L'OSE va vetllar per en Simha fins al juny del 1944, quan va creuar clandestinament els Pirineus. L'estricta vigilància a banda i banda de la frontera, la climatologia i l'orografia de la zona feien que la ruta fos perillosa i esgotadora. Després de passar per Lleida i Barcelona, en Simha va partir el 26 d'octubre des del port de Cadis en direcció al futur Estat d'Israel, que, des de l'any 1933, rebia immigració jueva.
Aquest és un dels testimonis que recull l'exposició Fugint de l'holocaust. Catalunya i els refugiats jueus de la Segona Guerra Mundial. La mostra, organitzada pel Museu d'Història de Catalunya i la Diputació de Barcelona i comissariada per Josep Calvet, rememora un episodi silenciat per la història: com Catalunya va esdevenir camí de pas cap a la llibertat per a milers d'homes i dones que fugien de la persecució i de la mort. L'exposició reuneix les vivències d'una desena de famílies jueves que es van arriscar a emprendre un viatge cap a un futur incert. Alguns van aconseguir escapar-se. És el cas de les famílies de la Paquita Sitzer o la del Víctor Papo. D'altres, com el matrimoni Heilbruner-Levi o la Jenny Kehr, hi van deixar la vida.
Fugint de l'Holocaust permet descobrir les diferents rutes clandestines constituïdes a França i a Andorra pels serveis d'informació aliats [vegeu Sàpiens 73] i que van comptar amb la participació dels veïns de les comarques pirinenques i d'exiliats espanyols vinculats a l'oposició al franquisme. En aquest context, també va ser fonamental el rol de les organitzacions jueves com l'OSE i l'American Jewish Joint Distribution Committee. A més, la mostra ajuda a comprendre l'altra cara de la moneda, el destí dels qui no podien marxar: les expulsions, les presons i els camps de concentració i d'extermini.
L'exposició compta amb la projecció d'entrevistes realitzades a refugiats. També s'hi exhibeix una de les set capses de la Dory Sontheimer, que va descobrir l'assassinat dels seus avis a Auschwitz a partir d'aquests documents originals. Altres objectes exposats són els mapes dels camins dels Pirineus dibuixats a mà per refugiats jueus o un ganivet per defensar-se dels gossos de la policia alemanya. Entre la nombrosa documentació policial exposada, es troba la carta que relata la defunció del filòsof jueu Walter Benjamin, que es va suïcidar a Portbou, després de saber que les autoritats espanyoles el volien retornar a Europa en mans dels nazis.
L'exposició "Fugint de l'holocaust. Catalunya i els refugiats jueus de la Segona Guerra Mundial" ha estat organitzada pel Museu d'Història de Catalunya i la Diputació de Barcelona amb motiu de la commemoració dels setanta anys de la fi de la II Guerra Mundial i de l'alliberament dels camps nazis celebrats el passat 2015. La mostra recorda un dels episodis més foscos de la història, en el qual sis dels nou milions de jueus que vivien a Europa van ser assassinats pel règim nazi. Només uns pocs milers van aconseguir escapar creuant els Pirineus. L'exposició, en la qual es poden veure entrevistes a refugiats i passadors, documents originals i una selecció d'objectes utilitzats en la travessa, és un homenatge als fugitius i a les persones que els van ajudar a escapar.
On es pot visitar l'exposició?
La mostra continuarà el seu viatge per museus de la província de Barcelona pertanyents a la Xarxa de Museus Locals. Aquesta primavera es podrà visitar al Museu Municipal Castell de Rubí. A l'estiu, des del juny fins al setembre, la mostra s'establirà al Museu de Mataró. Des del 3 de novembre fins al 18 de desembre l'acollirà el Museu de l'Hospitalet - L'Harmonia. La propera tardor i hivern es podrà visitar a Sant Boi de Llobregat. Des de les acaballes de març i fins al maig es trobarà al Museu Can Oliver de Cerdanyola del Vallès. L'exposició acabarà el seu recorregut al monestir de Sant Cugat. Allà es podrà visitar des de mitjan maig fins a la darreria de juny.
Els germans van córrer una altra sort: en David es va refugiar a Suïssa i en Simha va ser amagat per l'Ouvre de Secours aux Enfants (OSE), una de les organitzacions assistencials jueves que salvava infants de la barbàrie nazi amagant-los en cases d'acollida i facilitant la seva migració als Estats Units o a Palestina [vegeu Sàpiens 149]. L'OSE va vetllar per en Simha fins al juny del 1944, quan va creuar clandestinament els Pirineus. L'estricta vigilància a banda i banda de la frontera, la climatologia i l'orografia de la zona feien que la ruta fos perillosa i esgotadora. Després de passar per Lleida i Barcelona, en Simha va partir el 26 d'octubre des del port de Cadis en direcció al futur Estat d'Israel, que, des de l'any 1933, rebia immigració jueva.
Aquest és un dels testimonis que recull l'exposició Fugint de l'holocaust. Catalunya i els refugiats jueus de la Segona Guerra Mundial. La mostra, organitzada pel Museu d'Història de Catalunya i la Diputació de Barcelona i comissariada per Josep Calvet, rememora un episodi silenciat per la història: com Catalunya va esdevenir camí de pas cap a la llibertat per a milers d'homes i dones que fugien de la persecució i de la mort. L'exposició reuneix les vivències d'una desena de famílies jueves que es van arriscar a emprendre un viatge cap a un futur incert. Alguns van aconseguir escapar-se. És el cas de les famílies de la Paquita Sitzer o la del Víctor Papo. D'altres, com el matrimoni Heilbruner-Levi o la Jenny Kehr, hi van deixar la vida.
Fugint de l'Holocaust permet descobrir les diferents rutes clandestines constituïdes a França i a Andorra pels serveis d'informació aliats [vegeu Sàpiens 73] i que van comptar amb la participació dels veïns de les comarques pirinenques i d'exiliats espanyols vinculats a l'oposició al franquisme. En aquest context, també va ser fonamental el rol de les organitzacions jueves com l'OSE i l'American Jewish Joint Distribution Committee. A més, la mostra ajuda a comprendre l'altra cara de la moneda, el destí dels qui no podien marxar: les expulsions, les presons i els camps de concentració i d'extermini.
L'exposició compta amb la projecció d'entrevistes realitzades a refugiats. També s'hi exhibeix una de les set capses de la Dory Sontheimer, que va descobrir l'assassinat dels seus avis a Auschwitz a partir d'aquests documents originals. Altres objectes exposats són els mapes dels camins dels Pirineus dibuixats a mà per refugiats jueus o un ganivet per defensar-se dels gossos de la policia alemanya. Entre la nombrosa documentació policial exposada, es troba la carta que relata la defunció del filòsof jueu Walter Benjamin, que es va suïcidar a Portbou, després de saber que les autoritats espanyoles el volien retornar a Europa en mans dels nazis.
L'exposició "Fugint de l'holocaust. Catalunya i els refugiats jueus de la Segona Guerra Mundial" ha estat organitzada pel Museu d'Història de Catalunya i la Diputació de Barcelona amb motiu de la commemoració dels setanta anys de la fi de la II Guerra Mundial i de l'alliberament dels camps nazis celebrats el passat 2015. La mostra recorda un dels episodis més foscos de la història, en el qual sis dels nou milions de jueus que vivien a Europa van ser assassinats pel règim nazi. Només uns pocs milers van aconseguir escapar creuant els Pirineus. L'exposició, en la qual es poden veure entrevistes a refugiats i passadors, documents originals i una selecció d'objectes utilitzats en la travessa, és un homenatge als fugitius i a les persones que els van ajudar a escapar.
On es pot visitar l'exposició?
La mostra continuarà el seu viatge per museus de la província de Barcelona pertanyents a la Xarxa de Museus Locals. Aquesta primavera es podrà visitar al Museu Municipal Castell de Rubí. A l'estiu, des del juny fins al setembre, la mostra s'establirà al Museu de Mataró. Des del 3 de novembre fins al 18 de desembre l'acollirà el Museu de l'Hospitalet - L'Harmonia. La propera tardor i hivern es podrà visitar a Sant Boi de Llobregat. Des de les acaballes de març i fins al maig es trobarà al Museu Can Oliver de Cerdanyola del Vallès. L'exposició acabarà el seu recorregut al monestir de Sant Cugat. Allà es podrà visitar des de mitjan maig fins a la darreria de juny.