Quan els víkings van arribar a Islàndia i Grenlàndia no anaven sols. Els acompanyava un altre exèrcit, petit, però insistent, voraç i amb ganes també d'obrir-se camí a les desconegudes terres, conquerir-les i fer-les seves per sempre. Ens referim als ratolins. I van tenir èxit, tal com demostra una investigació internacional dirigida per la doctora Eleanor Jones, de la Universitat d'Uppsala (Suècia).
L'estudi compara l'herència genètica de ratolins actuals de diferents regions i illes amb la dels ossos que ens han arribat d'alguns dels seus antecessors dels segles X i XII. Els resultats estableixen que entre finals del segle VIII i mitjan segle X, els víkings van portar amb ells des de Noruega tot tipus d'animals domèstics a les seves campanyes d'invasió i colonització, com cavalls, xais, ovelles o gallines, però també tripulants clandestins, com aquests petits rosegadors, que es van infiltrar a les naus i després es van adaptar perfectament als nous territoris.
A més d'Islàndia i Grenlàndia, l'illa de Man, les illes Fèroe, parts d'Escòcia i Irlanda van ser també conquerides pels persistents rosegadors noruecs. Avui, però, els descendents d'aquests ratolins viatgers han desaparegut de Grenlàndia, on han estat reemplaçats per una altra onada d'immigrants arribats de Dinamarca. Queda el dubte de l'illa de Terranova, un altre assentament víking. Allà, la presència de rosegadors de procedència noruega és una hipòtesi que cap prova genètica ha pogut confirmar. Com diu el professor Jeremy Searle, de la Universitat de Cornell (Estats Units), "no s'han trobat traces de l'antic ADN als ratolins moderns de Terranova; si van arribar amb els colonitzadors, la seva presència va ser breu i no n'hem trobat cap evidència genètica".
La investigació, però, va més enllà d'aquest episodi escandinau. Tal com afirma la doctora Eleanor Jones, "la història dels assentaments humans dels darrers mil anys es reflecteix en la seqüència de l'ADN mitocondrial dels ratolins, ja que es troba sempre el mateix patró a les poblacions d'éssers humans i de rosegadors". Una aliança, doncs, sens dubte involuntària per als primers, però molt profitosa per als segons.
L'estudi compara l'herència genètica de ratolins actuals de diferents regions i illes amb la dels ossos que ens han arribat d'alguns dels seus antecessors dels segles X i XII. Els resultats estableixen que entre finals del segle VIII i mitjan segle X, els víkings van portar amb ells des de Noruega tot tipus d'animals domèstics a les seves campanyes d'invasió i colonització, com cavalls, xais, ovelles o gallines, però també tripulants clandestins, com aquests petits rosegadors, que es van infiltrar a les naus i després es van adaptar perfectament als nous territoris.
A més d'Islàndia i Grenlàndia, l'illa de Man, les illes Fèroe, parts d'Escòcia i Irlanda van ser també conquerides pels persistents rosegadors noruecs. Avui, però, els descendents d'aquests ratolins viatgers han desaparegut de Grenlàndia, on han estat reemplaçats per una altra onada d'immigrants arribats de Dinamarca. Queda el dubte de l'illa de Terranova, un altre assentament víking. Allà, la presència de rosegadors de procedència noruega és una hipòtesi que cap prova genètica ha pogut confirmar. Com diu el professor Jeremy Searle, de la Universitat de Cornell (Estats Units), "no s'han trobat traces de l'antic ADN als ratolins moderns de Terranova; si van arribar amb els colonitzadors, la seva presència va ser breu i no n'hem trobat cap evidència genètica".
La investigació, però, va més enllà d'aquest episodi escandinau. Tal com afirma la doctora Eleanor Jones, "la història dels assentaments humans dels darrers mil anys es reflecteix en la seqüència de l'ADN mitocondrial dels ratolins, ja que es troba sempre el mateix patró a les poblacions d'éssers humans i de rosegadors". Una aliança, doncs, sens dubte involuntària per als primers, però molt profitosa per als segons.