Els humans primitius transportaven pedres des de llargues distàncies per fer eines

Un nou estudi demostra que els primers fabricants d'eines van recórrer fins a 13 quilòmetres per aconseguir les millors roques fa més de 2,6 milions d'anys

Algunes de les eines trobades a les excavacions
Algunes de les eines trobades a les excavacions Homa Peninsula Paleoanthropology Project
31 d'agost del 2025
Autor
Genís Casanovas
Guardar a favorits

Un equip internacional d'arqueòlegs ha descobert que els primers humans que van fabricar les eines de pedra conegudes com a Oldowan van transportar roques dures fins a uns 13 quilòmetres per elaborar-les. L'estudi, publicat a la revista Science Advances, avança en 600.000 anys l'evidència més antiga coneguda d'aquest comportament.

Les eines analitzades provenen del jaciment de Nyayanga, a la península d'Homa, a Kenya, on s'han trobat artefactes d'entre 2,6 i 3 milions d'anys d'antiguitat. Tot i que les roques del lloc eren massa fràgils per fer eines eficaces, els investigadors han constatat que els fabricants van obtenir matèries primeres com la riolita volcànica o la quarsita metamòrfica en conques de drenatge situades a diversos quilòmetres de distància.

"Abans del nostre estudi no sabíem que fins i tot els toolmakers més antics tenien la capacitat mental de recordar on es podien trobar les millors roques", explica Rick Potts, paleoantropòleg del Museu Nacional d'Història Natural Smithsonian i coautor de l'estudi. Segons ell, la gran innovació de la tecnologia Oldowan no serien només les eines mateixes, sinó també el transport planificat de recursos.

Les eines Oldowan, que inclouen còdols per colpejar i ascles tallants per tallar carn o treballar plantes, són la primera tecnologia de pedra difosa i persistent. Van ser utilitzades durant prop de dos milions d'anys a Àfrica, Europa i Àsia. Al jaciment de Nyayanga, els humans primitius les feien servir fins i tot per processar hipopòtams caçats o trobats morts a la vora d'una font d'aigua dolça.

Aquest descobriment suggereix que els hominins de fa 2,6 milions d'anys no només sabien mapar mentalment el seu entorn, sinó també planificar el futur: aconseguir roques adequades abans d'una cacera o d'una sessió de recol·lecció d'aliments.

Encara hi ha incògnites sobre qui va fabricar exactament aquestes eines. Tot i que tradicionalment s'ha atribuït a individus del gènere Homo, al mateix jaciment també s'han trobat dents de Paranthropus boisei, un parent llunyà dels humans moderns que fins ara no es considerava capaç de produir aquesta tecnologia.

"És possible que diverses espècies d'hominins fabriquessin eines Oldowan en llocs i moments diferents", apunta Potts. El debat, doncs, continua obert, però la recerca de Nyayanga amplia el coneixement sobre la diversitat i la complexitat del comportament humà en els seus orígens.