Un equip d'arqueòlegs ha descobert rastres sorprenents de la vida quotidiana prehistòrica: empremtes de dits de nens preservades en petites peces d'argila modelades fa uns 15.000 anys a l'actual Israel. La troballa aporta noves pistes sobre el paper simbòlic de l'argila en una de les primeres societats sedentàries conegudes.
L'estudi, publicat a la revista Science Advances, analitza 142 grans de collaret i penjolls associats a la cultura natufiana. Aquests objectes es van trobar en diversos jaciments –el-Wad, Nahal Oren, Hayonim i Eynan-Mallaha– i daten d'un període de tres mil·lennis.
Segons l'autor principal, Laurent Davin, de la Hebrew University of Jerusalem, la descoberta "canvia completament la nostra comprensió de la relació entre l'argila, el simbolisme i l'aparició de la vida sedentària".
Les peces, modelades a mà amb formes cilíndriques, discoidals i el·líptiques, presenten empremtes digitals, marques de palmell i petites depressions dels dits. Algunes d'aquestes marques indiquen clarament la participació de nens en el procés de fabricació. "Els infants no eren només espectadors, sinó també creadors", assenyala l'estudi.
A més, els investigadors han detectat restes de fibres vegetals, fet que suggereix que els grans es portaven enfilats com a ornaments. Molts també estaven decorats amb ocre vermell mitjançant una tècnica primerenca coneguda com a engalba –una capa fina d'argila líquida aplicada sobre la superfície–, considerada la més antiga d'aquest tipus coneguda fins avui.
Fins ara, els experts pensaven que l'argila no tenia un ús ornamental en aquesta època, i només s'havien identificat cinc peces similars. Però la gran quantitat i diversitat de formes trobades indiquen que aquest material ja servia com a mitjà d'expressió simbòlica molt abans de l'aparició de recipients com bols o gerres.
Els investigadors han identificat fins a 19 formes diferents, algunes de les quals recorden aliments com l'ordi, les llenties, els pèsols o el lli. Aquests vegetals esdevindrien més tard fonamentals per al desenvolupament de l'agricultura.
La cultura natufiana és considerada una de les primeres a establir-se de manera sedentària. Aquest canvi d'estil de vida va transformar profundament la percepció que aquestes comunitats tenien de si mateixes i del seu entorn. Segons Davin, la nova relació amb les plantes –tant en l'alimentació com en el simbolisme– podria haver estat clau en el camí cap a la revolució neolítica.
Aquesta interpretació connecta amb les idees de l'arqueòleg Jacques Cauvin, que defensava que el desenvolupament de l'agricultura va estar precedit per un canvi en el pensament humà i en la manera d'entendre la relació amb la natura.
En conjunt, aquestes petites peces d'argila no només revelen pràctiques artístiques sorprenentment sofisticades, sinó també moments íntims de la vida quotidiana –com les empremtes d'un infant– que han perdurat mil·lennis sota terra.