Rinoceronts llanuts, ossos de les coves, lleopards, hienes o cérvols. Aquestes són algunes de les més de 30 espècies d'animals identificades al jaciment de Cova Eirós, situat a Cancelo, al municipi de Triacastela. Aquesta fauna tan diversa, amb moltes espècies que avui només existeixen a l'Àfrica, era aprofitada pels assentaments neandertals que es van establir a Galícia fa més de 40.000 anys, durant el Paleolític mitjà. Gràcies a una nova anàlisi de les restes trobades, dirigida per investigadors de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) i de la Universitat de Vigo, s'han pogut reconstruir aproximadament les condicions climàtiques que van afrontar aquests caçadors recol·lectors. Els resultats d'aquesta recerca han estat publicats recentment a la revista Journal of Archaeological Science: Reports.
"Vam arribar a la conclusió que la temperatura mitjana d'aquella època era tres graus inferior a l'actual. No sembla gaire, però és un descens notable. En canvi, les precipitacions es mantenien a uns valors elevats, amb només 150 mil·límetres menys a l'any que avui en dia", explica Hugo Bal, un dels autors de la investigació. Això indica que hi havia un grau d'humitat relativament elevat, i que a Galícia, en aquella època, existien boscos que no es trobaven a la resta de la Península, on predominaven estepes com les de l'Àsia Central. Els grups neandertals del nord-oest de la Península sabien que aquesta zona era favorable des del punt de vista ambiental i de recursos; per això els interessava ocupar la Cova Eirós. Aquest refugi climàtic va permetre als neandertals de Galícia sobreviure més temps, a diferència d'altres zones del nord peninsular.
Els investigadors van poder reconstruir el clima de la Galícia del Paleolític gràcies a l'anàlisi de més de 1.000 restes animals trobades a la cova. Segons explica Bal, "com que els animals trobats a la cova encara existeixen o tenen parents pròxims, podem calcular els valors mitjans de les zones on viuen avui en dia". Així, mitjançant càlculs estadístics, van poder obtenir les temperatures mitjanes d'aquella època. Un altre descobriment important va ser la gran presència de restes d'ossos de l'os de les coves. Tot i que la principal font de subsistència dels neandertals eren els cérvols, els investigadors han trobat proves que suggereixen que també van aprofitar els recursos d'aquests ossos, la qual cosa indica que els grups neandertals podien accedir a més recursos gràcies a la cova, situada en un ecotò, una frontera entre ecosistemes.