Investigadors del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona han identificat al jaciment de la Bòbila Madurell, a Sant Quirze del Vallès (Barcelona), l'objecte d'ivori d'hipopòtam més antic conegut fins ara a la península Ibèrica. Datada en el segon quart del tercer mil·lenni aC, la troballa revela connexions comercials sorprenents amb la Mediterrània oriental en una època en què aquest material era pràcticament inexistent a l'oest.
L'objecte, de poc més de deu centímetres i dipositat actualment al Museu d'Història de Sabadell, es va documentar el 1977 i ha estat ara analitzat en profunditat amb tècniques com l'espectrometria d'infraroig (FTIR) i l'estudi taxonòmic. Els resultats confirmen que es tracta d'un primer incisiu inferior d'hipopòtam (Hippopotamus amphibius), polit i amb restes de pigment vermell. La seva funció original encara és incerta: podria correspondre a una figureta o ídol humà, però també a una espasa de teixir vinculada a activitats tèxtils, hipòtesi reforçada per la presència de dues fusaioles al mateix context arqueològic.
Segons els investigadors, la descoberta aporta una nova peça al trencaclosques de les xarxes d'intercanvi de matèries exòtiques a la península Ibèrica durant el calcolític. Fins ara ja es coneixien circuits d'arribada d'ivori d'elefant africà i asiàtic a través del nord d'Àfrica, però l'ivori d'hipopòtam és molt més rar i sol aparèixer en èpoques posteriors. Aquesta troballa suggereix que durant el tercer mil·lenni aC també hi podia haver hagut rutes alternatives vinculades al nord-oest de la Mediterrània.
L'estudi, publicat a la revista Journal of Archaeological Science: Reports, ha estat signat per un equip encapçalat per José Miguel Morillo León i Africa Pitarch Martí, amb la participació de diversos especialistes del SERP i d'altres centres de recerca. El projecte ha rebut finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l'Agència Estatal de Recerca del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.