La doctora Aleksandra Kubiak-Schneider, investigadora de la Universitat de Wroclaw (Polònia), ha analitzat prop de 120 inscripcions procedents de temples de l'Orient Mitjà antic en el marc d'un projecte de recerca finançat pel Centre Nacional de Ciència de Polònia. L'estudi permet demostrar que els constructors d'aquests santuaris no només hi treballaven com a artesans, sinó que a més mantenien una relació directa i activa amb el culte a les deesses Allat i Atargatis.
Els temples, construïts entre el segle I aC i el segle III dC, continuen impressionant avui dia, tot i que molts només han arribat fins a nosaltres en forma de ruïnes. Malgrat la seva monumentalitat, fins ara se sabia relativament poc sobre les persones que els van edificar i sobre el paper que aquestes tenien en la vida religiosa de les ciutats.
Els resultats de la recerca es recullen en un capítol del volum acadèmic Serving the Gods: Artists, Craftsmen, Ritual Specialists in the Ancient World (Servint els déus: artistes, artesans i especialistes rituals al món antic). Les inscripcions estudiades procedeixen de diversos centres del món antic, com Hatra, Palmira o la regió nabatea, a l'actual Orient Mitjà, i estan directament relacionades amb treballs dedicats a les deesses Allat i Atargatis.
Segons l'estudi, Allat, una deessa d'origen àrab associada a la protecció, la fertilitat i la prosperitat, era sovint identificada amb altres grans divinitats del món antic, com Atena o Isis. Atargatis, per la seva banda, era una deessa siriana molt venerada al nord de Síria i Mesopotàmia, considerada una de les primeres "deesses mare" de la regió i vinculada a la fertilitat, l'aigua i la vida.
Tot i pertànyer a tradicions religioses diferents, els seus cultes es van poder interrelacionar gràcies a la intensa activitat comercial de l'època. Les rutes comercials connectaven ciutats llunyanes, els constructors i artesans treballaven en diversos territoris i la població acostumava a venerar més d'una divinitat simultàniament.
Les inscripcions, redactades per constructors, escultors i decoradors durant els períodes romà i part, indiquen que aquests professionals dedicaven explícitament la seva feina a les deesses. Aquest fet suggereix que la construcció dels temples era concebuda com una activitat religiosa, i no únicament com una tasca laboral.
La recerca també posa de manifest l'estricta regulació a què estaven sotmesos els santuaris. Accions com danyar una pedra o robar una eina podien ser castigades amb la mort, ja que es consideraven ofenses directes als déus. Tot el procés constructiu estava supervisat per mestres d'obra i per autoritats religioses o polítiques.
En conjunt, segons la doctora Kubiak-Schneider, l'estudi contribueix a entendre millor la relació entre religió, arquitectura i organització social a les ciutats de l'Orient Mitjà antic, i revela que els constructors de temples no eren simples treballadors, sinó actors plenament integrats en la pràctica religiosa del seu temps.