La publicació d'un estudi de l'investigador del CSIC Fernando Arce ha reobert el debat sobre un dels jaciments visigots més importants de la península Ibèrica. El treball planteja que el tresor de Recòpolis, format per noranta monedes d'or descobertes el 1945 durant les excavacions dirigides per l'arqueòleg Juan Cabré, podria no ser original, sinó un dipòsit manipulat per reforçar la identificació del jaciment de Zorita de los Canes com la ciutat fundada pel rei Leovigild al segle VI.
Segons la investigació, el lloc on Cabré va situar la troballa correspondria a una estructura d'època medieval, incompatible cronològicament amb un dipòsit visigot. L'autor també assenyala diverses anomalies numismàtiques que, al seu parer, qüestionen la composició del tresor, i conclou que aquesta hipòtesi obligaria a revisar part de la historiografia construïda durant les darreres dècades al voltant de Recòpolis.
La tesi, però, ha estat rebutjada pels responsables del jaciment i per bona part de la comunitat arqueològica. L'arqueòleg Manuel Castro defensa que el descobriment està documentat des de fa vuit dècades, nega qualsevol falsificació i recorda que la identificació de Recòpolis no es basa únicament en el tresor, sinó també en nombroses evidències arquitectòniques, estratigràfiques, ceràmiques i datacions radiocarbòniques realitzades durant dècades d'excavacions.
Coincidint amb la polèmica, els responsables del projecte han publicat un estudi monogràfic sobre el tresor que reivindica el seu valor històric. La controvèrsia ha traspassat l'àmbit acadèmic i ha generat un ampli debat entre especialistes sobre la interpretació de les proves arqueològiques i la necessitat de revisar o confirmar les conclusions amb noves investigacions.