Un grup internacional de recerca ha donat a conèixer un fòssil d'Homo habilis de més de 2 milions d'anys d'antiguitat. L'esquelet ha estat designat com a KNM-ER 64061 i va ser trobat a East Turkana, al nord de Kenya. Constitueix l'evidència postcranial més completa d'Homo habilis coneguda avui dia. El descobriment va ser publicat a The Anatomical Record i va ser possible amb la col·laboració entre institucions capdavanteres, incloent-hi l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA). I aporta evidències clau per comprendre la biologia i l'evolució dels primers humans.
Homo habilis és una espècie humana fòssil que va ser, probablement, ancestre d'Homo erectus. Es coneix sobretot a partir d'elements cranials. El KNM-ER 64061 té entre 2,02 i 2,06 milions d'anys i inclou ambdues clavícules, fragments d'escàpula (omòplats), els húmers, tots dos ossos de l'avantbraç (radis i cúbits), fragments de la pelvis (ossos coxals) i part del sacre.
El conjunt d'ossos trobat està associat a un conjunt gairebé complet de dents mandibulars. Abans d'aquest descobriment, només s'havien identificat un petit nombre d'individus d'Homo habilis en què els ossos estiguessin clarament associats a restes dentàries diagnòstiques. L'autor principal de l'estudi i investigador de la Stony Brook University, el professor Fred Grine, va dir que "de fet, només es coneixen tres altres esquelets parcials molt fragmentaris i incomplets d'aquesta espècie tan important".
Els ossos del KNM-ER 64061 van ser descoberts inicialment l'any 2012 durant una campanya de treball de camp dirigida per Meave Leakey (Turkana Basin Institute) a East Turkana. Posteriorment, l'excavació de l'àrea circumdant va permetre recuperar fragments addicionals d'ossos postcranials, que van haver de ser reorganitzats abans de poder iniciar les anàlisis morfològiques. "Meave Leakey em va convidar a incorporar-me a l'estudi l'any 2014, però el nostre treball morfològic sobre aquest esquelet va requerir tota una altra dècada per completar-lo", va afirmar Ashley S. Hammond, investigadora ICREA a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) i una de les autores de l'estudi.
Les característiques del membre superior de KNM-ER 64061 poden reflectir adaptacions a un estil de vida diferent del d'Homo erectus posterior. "Els braços d'Homo habilis cada cop estan més ben documentats, i KNM-ER 64061 confirma que els braços eren força llargs i robustos. El que encara continua sent un enigma és la constitució i les proporcions de les extremitats inferiors. De cara al futur, necessitaríem trobar fòssils de les extremitats inferiors d'Homo habilis, que podrien modificar encara més la nostra perspectiva sobre aquesta espècie clau", assenyala Hammond.