Fa una dècada, arqueòlegs van descobrir dues fosses comunes del Neolític als jaciments de Bergheim i Achenheim, al nord-est de França. A dins, hi van trobar esquelets humans i membres amputats, testimonis d'una violència inusual per l'època. Ara, una nova recerca liderada per la Universitat d'Oxford ha permès reconstruir part de la identitat d'aquelles víctimes i entendre per què algunes van ser tractades amb tanta brutalitat.
Els investigadors han analitzat les restes de 82 individus enterrats entre el 4300 i el 4150 aC mitjançant anàlisis multiisotòpiques, que ofereixen dades sobre la dieta, els desplaçaments i possibles reubicacions. Els resultats mostren que les persones que van patir mutilacions tenien patrons alimentaris diferents i es movien amb més freqüència, cosa que indica que eren forasters a la regió.
Segons els especialistes, aquests individus haurien estat capturats durant una batalla o ràtzia i executats de manera violenta com a part d'un ritual destinat a humiliar-los i reforçar la cohesió social de la comunitat local. Les extremitats desmembrades podrien haver estat conservades com a trofeus de guerra.
"Les troballes ens parlen d'una pràctica social profundament arrelada, en què la violència no era només guerra, sinó també espectacle, memòria i afirmació de domini", va afirmar Rick Schulting, arqueòleg d'Oxford.