Allà on el mar rompia contra les roques, situada en un turó que s'elevava sobre el cap de Salou, Kal·lipolis ('ciutat bonica', en grec) adquiria protagonisme. Vaixells d'arreu del Mediterrani s'hi aturaven per carregar i descarregar mercaderies i negociar amb els comerciants grecs, ibers, cartaginesos i fenicis que vivien en aquella bulliciosa vila costanera o que hi feien parada. Avui, el jaciment de Kal·lipolis, situat a la zona de La Cella, comença a revelar aquesta vida que es remunta fins a més de vint-i-dos segles enrere.
Kal·lipolis va ser un punt important d'intercanvis comercials
Els orígens d'aquest enclavament costaner es remunten a finals del segle IV aC, en ple apogeu del comerç grec al mar Mediterrani. Els habitants eren una comunitat mixta d'ibers cossetans i mercaders de procedència mediterrània, com ara grecs i cartaginesos.
A partir de la procedència dels materials ceràmics que s'hi han recuperat i de les característiques urbanístiques de l'assentament, podem pensar que Kal·lipolis va ser un important port d'intercanvis comercials, receptor i distribuïdor de mercaderies com ara salaons, vi, oli, salses, espècies i teixits. Tot i la vitalitat que tenia, el poblat va ser abandonat cap al 250 aC, poc abans de l'expansió romana definitiva. No hi ha indicis de destrucció violenta, fet que suggereix un abandonament pacífic, possiblement, motivat per canvis en les rutes comercials o per la consolidació de nous centres de poder al litoral tarragoní. Després d'un silenci de més de dos mil anys, Kal·lipolis va quedar sepultada pel temps.
Desenterrant el passat
L'indret va ser redescobert per l'historiador Salvador Vilaseca i els seus col·laboradors als anys quaranta del segle XX i, després de diverses intervencions, el 2010 el Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA), de la Universitat Rovira i Virgili, es va fer càrrec de les excavacions al jaciment de La Cella.
Els darrers treballs arqueològics han permès documentar una estructura urbana planificada, que demostra la importància de l'enclavament en el moment de màxima esplendor.
Kal·lipolis tenia un mur perimetral defensiu, dividit en dos trams, de poc menys d'un metre de gruix, que delimitava un traçat urbanístic regular, amb carrers pavimentats amb grava i cases d'entre 90 i 120 metres quadrats, considerablement més grans que les que es troben en assentaments ibèrics d'aquest tipus, amb diverses estances destinades a emmagatzemar productes, a la cuina o a la vida quotidiana.
Visita del jaciment
Avui, el jaciment és considerat bé cultural d'interès local (BCIL) i forma part del POUM de Salou com a zona protegida. L'espai, compartit entre l'Ajuntament de Salou i l'Autoritat Portuària de Tarragona, està en procés de museïtzació. L'antiga ciutat ja té museïtzat un seixanta per cent del recinte i la resta del jaciment es troba en fase d'excavació.
La importància històrica del jaciment ha propiciat que s'hi planifiquin visites guiades gratuïtes. També s'està treballant en l'acabament d'un pavelló de serveis, en la millora dels equipaments per als visitants (senyalitzacions, lavabos, ombra, una zona de descans), en recorreguts interpretatius i en panells explicatius. Es pot visitar els caps de setmana fent-ne la reserva a la web de l'Ajuntament de Salou.
El que un dia va ser un poblat ple de vida, on ressonaven veus dels ibers, dels grecs i dels fenicis, avui torna a respirar per explicar la seva història de connexions entre les ribes del Mediterrani. Kal·lipolis ja no és només una ciutat enterrada: és una porta oberta a l'antiguitat, un pont entre els visitants d'avui i els del passat. La visita permet als ciutadans contemporanis veure els mateixos paisatges que, fa més de dos mil anys, observaven milers de comerciants vinguts de tots els racons del mar Mediterrani.