La família d'un antifranquista es nega que Lleida tingui un carrer amb el seu nom

La família del l'activista antifranquista lleidatà Antonio Cantano no vol que es dediqui un carrer al sindicalista mentre Lleida continuï tenint vuit carrers amb noms de personalitats franquistes. Cantano va ser un dels fundadors del sindicat CCOO a la ciutat; va participar a l'Assemblea de Catalunya el 1973, la qual cosa li costaria uns mesos de presó, i entre el 1979 i el 1983 va ser regidor pel PSUC. El 2015, dos anys després de la seva mort, l'Ajuntament de Lleida va anunciar que un carrer del barri dels Magraners portaria el seu nom.

La néta de Cantano i representant de la família, Rosa Peñafiel, reivindica que el nom del seu avi no formi part del nomenclàtor de la ciutat perquè "el meu avi no pot estar a la mateixa altura de reconeixement que aquells que el van privar, a ell i a altres, del dret més fonamental, la llibertat". Peñafiel assegura que va expressar la seva queixa al consistori lleidatà, però que l'alcalde, Àngel Ros, del PSC, li va dir que batejaria igualment el carrer. La néta de l'activista va comunicar la protesta a tots els grups municipals i va rebre el suport de la CUP i En Comú de Lleida.

El passat 9 de desembre, Peñafiel i la historiadora de la Universitat de Lleida Antonieta Jarne van presentar el manifest ‘Lleida lliure del franquisme'. Al document es denuncia el fet que 41 anys després de la dictadura encara quedin vuit carrers dedicats a alts càrrecs del règim i a persones que van participar al cop d'estat de 1936.

Entre les personalitats franquistes que encara formen part del nomenclàtor lleidatà es troba Ramon Areny, alcalde de 1939 a 1941. Durant el mandat d'Areny hi va haver tres camps de concentració i es van afusellar 558 persones. També hi ha un altre carrer dedicat a Joan Recasens, que va tenir un paper actiu en l'alçament militar de Lleida i va ser nomenat batlle de la ciutat el mateix 18 de juliol de 1936.

Amb tot, l'alcalde de Lleida ha assegurat que la petició de la plataforma és "demagògica" i que "ara no toca" perquè no és una prioritat per a la ciutat, sinó que ho va ser el 1979.