La infància dels neandertals no era tan dura i perillosa com es creia fins ara. Així ho ha conclòs un estudi realitzat pel Centre for Human Palaeoecology and Evolutionary Origins (PALEO) i el Departament d'Arqueologia de la Universitat de York, al Regne Unit, que ha analitzat enterraments infantils d'aquesta espècie d'Homo per descobrir que en realitat existien lligams emocionals importants entre pares i fills.
La percepció tradicional de la duresa de la infància neandertal està basada, en gran part, en proves biològiques que assenyalen que els nens van experimentar grans penúries, com ara períodes d'escassetat extrema. Ara, l'equip d'experts ha basat el seu estudi en l'anàlisi d'evidències culturals i socials detectades en les seves tombes, i ha pogut comprovar que aquestes estaven més elaborades que les de persones adultes. Pel que sembla els infants eren objecte d'una atenció especial.
Això suggereix que els nens mantenien forts lligams emocionals amb el seu grup social immediat i que jugaven un paper important en les societats neandertals. De fet, les seves experiències durant la infància no es diferenciarien tant de la dels nens humans moderns. D'aquesta manera, els adults neandertals eren més bons pares del que es creia. Segons la investigació, inculcaven els jocs als seus fills per desenvolupar les seves habilitats i els cuidaven amb atenció quan queien malalts.
Els experts han atribuït aquests comportaments a les reduïdes dimensions i a l'aïllament dels grups de neandertals, favorables per al desenvolupament de connexions emocionals entre els seus membres. L'estudi ha estat publicat a la revista científica ‘Oxford Journal of Archaeology'.
La percepció tradicional de la duresa de la infància neandertal està basada, en gran part, en proves biològiques que assenyalen que els nens van experimentar grans penúries, com ara períodes d'escassetat extrema. Ara, l'equip d'experts ha basat el seu estudi en l'anàlisi d'evidències culturals i socials detectades en les seves tombes, i ha pogut comprovar que aquestes estaven més elaborades que les de persones adultes. Pel que sembla els infants eren objecte d'una atenció especial.
Això suggereix que els nens mantenien forts lligams emocionals amb el seu grup social immediat i que jugaven un paper important en les societats neandertals. De fet, les seves experiències durant la infància no es diferenciarien tant de la dels nens humans moderns. D'aquesta manera, els adults neandertals eren més bons pares del que es creia. Segons la investigació, inculcaven els jocs als seus fills per desenvolupar les seves habilitats i els cuidaven amb atenció quan queien malalts.
Els experts han atribuït aquests comportaments a les reduïdes dimensions i a l'aïllament dels grups de neandertals, favorables per al desenvolupament de connexions emocionals entre els seus membres. L'estudi ha estat publicat a la revista científica ‘Oxford Journal of Archaeology'.