La Monna Lisa que es conserva des de fa 300 anys al Museu del Louvre de París sempre havia estat considerada l'única que va pintar Leonardo da Vinci, tot i que se'n coneixen moltes còpies. Les noves anàlisis de la pintura coneguda com ‘Monna Lisa d'Isleworth', que va sortir a la llum el passat setembre de 2012, han determinat que aquesta podria ser l'obra original.
L'obra, que es conserva a la Fundació Monna Lisa de Suïssa, va ser descoberta el 1913 per l'expert en art Hugh Blaker, que vivia al suburbi londinenc d'Isleworth, que li va donar el nom. El llenç es va presentar al setembre de l'any passat després de quatre dècades guardat en una caixa forta de Suïssa, on el va dipositar el col·leccionista Henry Pulitzer quan el va comprar l'any 1962. Després d'una investigació exhaustiva sobre el seu origen, la fundació va assegurar que en realitat aquesta peça era l'original, i que es va pintar deu anys abans que la que es conserva al Louvre.
Aquesta teoria, però, va ser rebutjada per molts experts, i ara la Fundació Monna Lisa ha realitzat nous estudis per demostrar-la. D'una banda, la pintura s'ha sotmès a la prova del carboni 14 a l'Institut de Zurich, i els resultats han determinat que aquest retrat es va pintar entre el 1410 i el 1455. D'altra banda, s'ha dut a terme un estudi comparatiu de la geometria de les obres de Da Vinci, per comprovar si el retrat d'Isleworth es correspon amb el pintor. La seva conclusió ha estat positiva i l'obra analitzada s'ajusta a la geometria de Leonardo. Aquests descobriments es complementen amb les anàlisis que ja es van realitzar al setembre sobre les pinzellades del llenç, que van concloure que ambdues obres van ser pintades pel mateix artista.
El presumpte original presenta algunes diferències respecte a ‘La Gioconda' del Louvre. Està pintat sobre tela –l'altre, sobre una taula de fusta– i el llenç és lleugerament més gran. D'altra banda, els colors són més vius, i la Monna Lisa sembla més jove. Alguns partidaris d'aquesta teoria creuen que Da Vinci va crear dues versions de la Lisa Gherardini, una per al seu marit, el noble florentí Francesco del Giocondo, i l'altra per a Giuliano de Mèdici, el seu patró.
L'obra, que es conserva a la Fundació Monna Lisa de Suïssa, va ser descoberta el 1913 per l'expert en art Hugh Blaker, que vivia al suburbi londinenc d'Isleworth, que li va donar el nom. El llenç es va presentar al setembre de l'any passat després de quatre dècades guardat en una caixa forta de Suïssa, on el va dipositar el col·leccionista Henry Pulitzer quan el va comprar l'any 1962. Després d'una investigació exhaustiva sobre el seu origen, la fundació va assegurar que en realitat aquesta peça era l'original, i que es va pintar deu anys abans que la que es conserva al Louvre.
Aquesta teoria, però, va ser rebutjada per molts experts, i ara la Fundació Monna Lisa ha realitzat nous estudis per demostrar-la. D'una banda, la pintura s'ha sotmès a la prova del carboni 14 a l'Institut de Zurich, i els resultats han determinat que aquest retrat es va pintar entre el 1410 i el 1455. D'altra banda, s'ha dut a terme un estudi comparatiu de la geometria de les obres de Da Vinci, per comprovar si el retrat d'Isleworth es correspon amb el pintor. La seva conclusió ha estat positiva i l'obra analitzada s'ajusta a la geometria de Leonardo. Aquests descobriments es complementen amb les anàlisis que ja es van realitzar al setembre sobre les pinzellades del llenç, que van concloure que ambdues obres van ser pintades pel mateix artista.
El presumpte original presenta algunes diferències respecte a ‘La Gioconda' del Louvre. Està pintat sobre tela –l'altre, sobre una taula de fusta– i el llenç és lleugerament més gran. D'altra banda, els colors són més vius, i la Monna Lisa sembla més jove. Alguns partidaris d'aquesta teoria creuen que Da Vinci va crear dues versions de la Lisa Gherardini, una per al seu marit, el noble florentí Francesco del Giocondo, i l'altra per a Giuliano de Mèdici, el seu patró.