‘Les Metamorfosis', l'extens poema en quinze llibres on el poeta romà Ovidi va narrar la història del món, des de la seva creació fins a la deïficació de Juli Cèsar, ha ressorgit gràcies a un descobriment excepcional. Set estàtues de marbre que il·lustren el mite de Níobe i els Niobidi han estat trobades en una finca romana a la ciutat de Ciampino, als afores de Roma. Els arqueòlegs creuen que les escultures podrien haver servit d'inspiració a Ovidi a l'hora de fer referència a aquest mite en un dels passatges de la seva obra.
En la mitologia grega, el mite de Níobe narra la tragèdia d'una dona amb molts fills que, per burlar-se de la fertilitat de la deessa Latona –que només en tenia dos–, va presenciar l'assassinat dels seus descendents a les mans dels fills d'aquesta, Apol·lo i Àrtemis. Desesperada pel dolor, Níobe va demanar a Zeus que la convertís en pedra per tota l'eternitat.
Les estàtues, de més de dos metres d'altura, corresponen a la mare i a dos dels seus fills, que assisteixen a la mort dels altres membres de la família. Han estat trobades a la piscina de la casa de camp de Marc Valeri Messala Corví, que va ser mecenes d'Ovidi i cònsol juntament amb l'emperador Octavi August. Messala va crear un cercle artístic on celebrava tertúlies literàries, freqüentat per alguns dels intel·lectuals i poetes més importants de l'època com Horaci, Albi Tibul i Lígdam.
El grup escultòric ha aparegut a partir del descobriment de les restes d'unes termes a la finca. Les figures decoraven les vores i el centre d'una piscina exterior de vint metres, i els especialistes creuen que s'han conservat fins avui a causa d'un terratrèmol que les va fer caure a l'interior, on han estat sepultades durant gairebé 2.000 anys. Es tracta d'una troballa molt important, ja que tot i que es coneixien escultures relacionades amb el mite de Níobe, aquesta és la primera vegada que apareix una representació grupal i homogènia dels Niobidi.
En la mitologia grega, el mite de Níobe narra la tragèdia d'una dona amb molts fills que, per burlar-se de la fertilitat de la deessa Latona –que només en tenia dos–, va presenciar l'assassinat dels seus descendents a les mans dels fills d'aquesta, Apol·lo i Àrtemis. Desesperada pel dolor, Níobe va demanar a Zeus que la convertís en pedra per tota l'eternitat.
Les estàtues, de més de dos metres d'altura, corresponen a la mare i a dos dels seus fills, que assisteixen a la mort dels altres membres de la família. Han estat trobades a la piscina de la casa de camp de Marc Valeri Messala Corví, que va ser mecenes d'Ovidi i cònsol juntament amb l'emperador Octavi August. Messala va crear un cercle artístic on celebrava tertúlies literàries, freqüentat per alguns dels intel·lectuals i poetes més importants de l'època com Horaci, Albi Tibul i Lígdam.
El grup escultòric ha aparegut a partir del descobriment de les restes d'unes termes a la finca. Les figures decoraven les vores i el centre d'una piscina exterior de vint metres, i els especialistes creuen que s'han conservat fins avui a causa d'un terratrèmol que les va fer caure a l'interior, on han estat sepultades durant gairebé 2.000 anys. Es tracta d'una troballa molt important, ja que tot i que es coneixien escultures relacionades amb el mite de Níobe, aquesta és la primera vegada que apareix una representació grupal i homogènia dels Niobidi.