Joan és l'únic sant del qual se'n commemora el naixement i no la mort
Segons l'escriptor Joan Soler i Amigó, autor de l'Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana i Premi Nacional de Cultura 2006 en l'apartat de cultura popular, "la tradició diu que Joan Baptista va néixer en tal dia –al punt de la mitjanit– i que va ser aquest el dia en què va batejar Jesús al Jordà". La dada curiosa és que "és l'únic Sant del qual el santoral commemora el naixement i no la mort o el martiri; la seva datació es va fer a partir del Nadal, ja que, segons l'evangeli, l'àngel, en l'Anunciació, va informar Maria que la mare del Baptista «ja es troba en el sisè mes» (Lc. 1, 36). De petit, segons tradició, fou aprenent de fuster a l'obrador de Sant Josep, el seu oncle; d'aquí que fos patró de fusters i mestres de carros". El seu final, molt representat en l'art i la literatura, va ser la decapitació per ordre del rei Herodes.
Veure com surt el sol a través d'un mocador
Sant Joan se celebra la nit del solstici d'estiu, la més curta de l'any, quan el Sol arriba al seu punt més alt. Aquesta és, doncs, una celebració en honor de l'astre més important del sistema solar que moltes cultures d'arreu del món festegen des de temps ancestrals. A l'Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana, Joan Soler i Amigó explica que, per Sant Joan, "al punt de migdia el Sol és al capdamunt del cel, i un bastó dret no fa gens d'ombra". Conta la tradició que "el Sol celebra el sant" i que, per tant, "la Lluna i les estrelles li fan gran festa". Per als que vulguin veure com surt el Sol en el seu gran dia, l'escriptor recomana "mirar-lo a través d'un mocador de seda vermell plegat en set dobles, o bé reflectit damunt l'aigua d'una palangana verda". Vosaltres trieu quina opció us va millor.
En temps de fake news, rigor i recerca són més necessaris que mai. Segueix descobrint la història amb Sàpiens: subscriu-t'hi aquí per 2 € al mes.
El foc, el gran símbol de la revetlla
Tot i que pren diferents manifestacions, el foc és l'element principal de la revetlla de Sant Joan. Es tiren petards i focs d'artifici, es balla al voltant del foc i es cremen mobles vells per simbolitzar l'inici d'una nova estació. Però no només això. La seva estreta relació amb la natura fa que Sant Joan sigui una festa envoltada de creences i rituals que li han atorgat, popularment, la categoria de nit més màgica de l'any. Així, també es cullen herbes remeieres de la mateixa manera que els romans recol·lectaven la berbena, o es fan banys de mitjanit al mar, un altre costum al qual, antigament, se li atribuïen poders curatius.
Els rituals associats a la bellesa i a la joventut
Un bon gruix de l'entrada que Joan Soler i Amigó dedica a aquesta festa té a veure amb els rituals que tradicionalment se seguien durant el matí de Sant Joan. Per trobar l'amor, la bellesa o la joventut, fins i tot Martí l'Humà els seguia: "Senyar-se de cara als primers raigs guarda les eres de formigues; rentar-se els ulls amb aigua de mar –cada matinada, de Sant Joan a Sant Pere– dona claredat i salut a la vista; collir carlines –flor solar–, els joves, i clavar-les a la porta de l'enamorada a fi d'obtenir el seu amor; fregar-se berrugues, grans i cremades amb la primera herba que hom troba [...]. A la rosada o ros de Sant Joan se li atribueix la virtut de rejovenir i embellir tot allò que toca. Una carta del rei Martí l'Humà (1406) ja s'hi referia: «Los dits ventalls... voldríem saber sils havets fet bateier a flum Jordà o embalsamats per conservar lur joventut o sils havets trets enguany al ros de Sant Johan car tan bells són que desig havem que servint a mós contínuament per antiquitat no perissen». Rebolcar-se en l'herba humida de rosada porta salut i sort." Com ens quedi la roba després de fer-ho, ja és una altra història.
Els pastors resaven el parenostre del Llop al punt de sortir el Sol
Durant el dia de Sant Joan, els pastors no es podien permetre cap tipus de descans, ja que "Sant Joan és festa en el calendari ramader; en algunes comarques era el dia de pujar els ramats d'ovelles a muntanya, a passar l'estiuada; i els pastors començaven a resar el parenostre del Llop al punt de sortir el Sol, nou dies seguits. Cada una de les espècies animals de les quals mengem la carn té assignada un sant protector: Sant Lluc procura pels bòvids; Sant Pere, per l'aviram; Sant Antoni Abat, pels porcs, i Sant Joan té cura dels moltons.
Banys de mar i fontades de tradició romana
A ciutat, s'inaugurava la temporada dels ventalls i les ombrel·les, i els banys de mar. És dia de romeries i fontades, seguint una tradició antiquíssima; ja els romans, cada any, el 24 de juny, celebraven festivament les 'Fortunalia' aplegant-se al santuari de Fortuna, deessa de la ventura, a la riba del Tíber. Per Nadal i Sant Joan –festes que parteixen l'any– els parcers i masovers pagaven tribut d'aviram als propietaris de les terres que treballaven; finien lloguers i tractes dels jornalers del camp".
Falles, festes cavalleresques i la veneració d'un braç incorrupte
Sant Joan es pot celebrar de moltes maneres i Soler ens en recorda algunes: "A la Vall d'Aran és la festa de plantar el nou Haro a la plaça: hi restarà dret fins a la Nit de Sant Joan de l'any vinent, que serà cremat. A diverses poblacions s'havien representat balls «de Sant Joan» –escenificacions populars de la vida del Baptista–; a Mallorca, sortia a ballar Sant Joan Pelós o Llanut –també els gitanos catalans l'havien celebrat com a Sant Joan Pelut–, i a Ciutadella (Menorca) se celebra una animada festa cavalleresca derivada dels torneigs medievals: el diumenge abans –«diumenge des be»– ja l'anuncia un Sant Joan cobert de pells amb un be a coll, pels carrers de la vila. També és gran festa a Perpinyà, que té el Sant per patró i en venerava un braç incorrupte com a relíquia."
La festa de Sant Joan també se celebra al Magrib
Soler ens recorda que Sant Joan també és una festa que se celebra al Magrib, tant per part de berbers com d'àrabs, i es coneix com l''ánsâra': "Fan fogatges en patis i eres, en cruïlles, als camps; hi cremen herbes aromàtiques i la gent s'hi fumiga, i els infants i el bestiar, les cases i els camps. En realitat, és la pervivència d'una festa solar mediterrània anterior a l'islam, de calendari lunar; en la lluna plena més propera al solstici d'estiu, commemoren el naixement del profeta Mahoma, com la cristiandat celebra el naixement del profeta Joan Baptista. A Bugia (Algèria) és on més se celebra: encenen fogueres a les platges i als camps, les salten i fan saltar-hi el bestiar; i cremen candeles o 'bugies' –nom d'etimologia àrab– a l'ampit de les finestres i als terrats".
Les tradicions de Sant Joan, al refranyer popular
"Sant Joan, de les festes va al davant", "Qui es pentina per Sant Joan, no té polls en tot l'any", "La que es gronxa per Sant Joan, aviat troba galant". Moltes de les curiositats i tradicions recollides en aquest article queden reflectides en el refranyer popular, que dedica a la festa de Sant Joan un bon grapat de dites sobre el solstici d'estiu, la meteorologia i les supersticions de la nit més màgica de l'any. Us convidem a descobrir-les totes en un quiz.
Que tingueu una gran revetlla!
Aquest article és exclusiu per a subscriptors
Suma't a Sàpiens i llegeix tots els articles sense limitacions
