Un equip d'investigadors ha trobat eines de pedra a l'illa de Skye, datades entre fa 11.500 i 11.000 anys, durant el període del final del Paleolític superior. Aquest descobriment canvia la perspectiva sobre la presència i la migració dels primers humans al nord-oest d'Escòcia.
Les eines, localitzades a la costa oest, s'acompanyen d'anàlisis detallades de les antigues glaceres de la zona i d'estructures circulars de pedra que ara es troben submergides sota el nivell del mar actual. Aquesta evidència indica que hi ha moltes coses per descobrir sobre els nostres avantpassats a la regió.
El descobriment l'han fet el professor Karen Hardy i l'arqueòleg local Martin Wildgoose, juntament amb un equip d'universitats de Leeds, Sheffield, Leeds Beckett i Flinders (Austràlia). Els investigadors han reconstruït l'antic paisatge local i els canvis en el nivell del mar, i han descobert que els primers humans, pertanyents a la cultura Ahrensburgian de l'Europa del Nord, van migrar a través de Doggerland –una àrea que actualment està submergida sota la mar del Nord– fins a establir-se a Skye.
En aquell moment, el paisatge d'Escòcia era molt diferent al d'avui, cobert en gran part per glaceres que es fonien i provocaven grans canvis geològics. Segons el professor Hardy, aquests primers pobladors van fer un viatge arriscat i fascinant, seguint probablement ramats d'animals fins a terres desconegudes.
A més, la dispersió dels jaciments a altres illes properes, com Tiree, Orkney i Islay, indica que aquestes poblacions tenien capacitat de realitzar viatges marítims, fet que suggereix que la seva població podia ser més gran del que les restes arqueològiques mostren actualment.
Els investigadors assenyalen que, fins ara, els jaciments de l'últim Paleolític superior a Escòcia s'han trobat per casualitat i que la dificultat de recuperar evidències és molt gran. No obstant això, gràcies a l'estudi dels canvis del gel, el nivell del mar i els cursos dels rius, es podrien identificar nous llocs d'interès, tant a terra com sota l'aigua.
Aquest descobriment posa en relleu com aquests primers humans es van adaptar a un entorn canviant i hostil, entre glaceres, muntanyes i mars, molt diferent de les planes baixes del nord-oest europeu on havien viscut fins aleshores.