Un mapa nàutic conservat durant gairebé dos segles a la col·lecció de la Royal Geographical Society ha revelat un dels secrets més ben guardats de la història de la navegació. Fins ara, es creia que era un dibuix imprecís elaborat entre finals del segle XVIII i principis del XIX per mariners de la regió índia de Gujarat, però un equip d'investigadors de la Universitat d'Exeter ha aconseguit desxifrar-lo per demostrar que, en realitat, era una eina de navegació extraordinàriament eficaç per recórrer el mar Roig i el golf d'Aden.
L'estudi s'allunya de la idea que la navegació de precisió depenia exclusivament dels instruments i la cartografia desenvolupats a Europa. Segons els investigadors, les comunitats marítimes de l'oceà Índic havien creat un sistema propi, basat en l'experiència acumulada, el coneixement dels vents i corrents i la navegació estel·lar. El pergamí, d'uns 25 centímetres d'amplada i fàcil de transportar a bord, servia com una guia pràctica per a mariners experimentats, més que no pas com un mapa destinat a reproduir fidelment la geografia.
L'anàlisi del document ha permès identificar una seixantena de topònims escrits en alfabet devanagari, així com més de 180 referències a illes, esculls, ports i altres punts de referència costaners. També s'hi han localitzat 29 línies de rumb que indicaven orientacions de la costa, travessies en mar obert i accessos segurs a determinats ports, demostrant que el sistema responia a una lògica pròpia perfectament adaptada a les necessitats dels navegants de l'època.
Aquesta descoberta ofereix una nova perspectiva sobre els coneixements marítims desenvolupats a l'oceà Índic abans de la generalització de la cartografia moderna. Més enllà del valor històric del mapa, el treball reivindica el paper de les tradicions de navegació no occidentals i posa en relleu la sofisticació dels sistemes de coneixement desenvolupats durant segles per les comunitats marineres que connectaven l'Índia, la península Aràbiga i la Banya d'Àfrica.