L'Amazònia ha estat considerada durant molt de temps un territori poc poblat abans de l'arribada dels europeus. Ara, però, un estudi publicat a la revista Nature qüestiona aquesta visió. Un equip internacional d'investigadors ha identificat més de 20.000 moviments de terra, o geòglifs, i calcula que la civilització Aquiry, establerta en una regió que representa menys del 3% de la superfície amazònica, podria haver tingut entre 1,25 i 3 milions d'habitants entre els anys 100 i 300 dC.
Les estructures, ocultes sota la vegetació, s'han detectat gràcies a la tecnologia LiDAR, que permet cartografiar el terreny sota el bosc. Els investigadors estimen que aquesta societat ocupava uns 183.000 quilòmetres quadrats, tres vegades més del que es pensava fins ara.
Segons l'arqueòleg finlandès Martti Pärssinen, autor principal de l'estudi, la descoberta obliga a replantejar la història de l'Amazònia. Després de 25 anys d'investigació i de combinar imatges de satèl·lit amb vols LiDAR, l'equip va delimitar una extensa àrea entre el Brasil, Bolívia i el Perú on es concentra aquesta civilització.
A partir de les dades obtingudes, els investigadors calculen que hi podria haver entre 24.000 i 30.000 moviments de terra, dos terços dels quals corresponen al període de màxima esplendor d'Aquiry. Mitjançant l'anàlisi de les estructures i més de 160 datacions per radiocarboni, estimen que una comunitat d'unes 300 persones era necessària per construir i mantenir cadascun d'aquests recintes, fet que dona suport a una població total d'entre 1,25 i 3 milions d'habitants.
Els autors interpreten aquests espais com a centres cerimonials, polítics i de reunió utilitzats periòdicament per diverses comunitats, més que no pas com a ciutats habitades de manera permanent.
Diversos experts valoren positivament la recerca, tot i que alguns demanen prudència amb les estimacions demogràfiques perquè no es basen en habitatges excavats. Tot i així, coincideixen que l'estudi aporta noves proves sobre la complexitat de les societats amazòniques i contribueix a superar la visió eurocèntrica que presentava l'Amazònia com un territori sense història ni grans poblacions.