Més d'un centenar d'investigadors alerten de la precarització del Centre d'Història Contemporània de Catalunya

La directora de 'Sàpiens', Clàudia Pujol, és una de les signants del manifest en suport a la institució

La seu del CHCC és al Museu d'Història de Catalunya
La seu del CHCC és al Museu d'Història de Catalunya Museu d'Història de Catalunya
4 de desembre del 2025
Autor
Genís Casanovas Esteve
Guardar a favorits

Més de 120 investigadors, historiadors, periodistes, escriptors i intel·lectuals han subscrit el manifest Per un Centre d'Història Contemporània de Catalunya, amb projecte i futur renovats, al servei del país, en què denuncien la situació límit que viu el Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC). Els signants adverteixen que el centre es troba "a l'UCI cultural" i que la manca de personal, de recursos i de projecte posa en risc la seva continuïtat i la seva independència funcional.

Entre les persones que han donat suport al manifest hi ha figures com Quim Torra, Antoni Segura, Josep-Lluís Carod-Rovira, Anna Sallés, Ferran Mascarell, Mariona Lladonosa, Carles Duarte, Eudald Carbonell, Antoni Batista, Jordi Manent, Josep Maria Roig Rosich, Pau Vinyes, Manuel Pérez Nespereira, Vinyet Panyella, Gemma Rubí i la directora de Sàpiens, Clàudia Pujol. El text ha estat impulsat per Josep M. Roig, Enric Pujol, Lluís Ferran Toledano, Josep M. Solé i Sabaté, Lluís Duran, Josep Cruanyes, Jordi Oliva i Jordi Manent.

El CHCC va ser creat l'any 1984, durant el Govern de Jordi Pujol, i el seu primer director va ser Josep Benet. Segons que recorden els promotors del manifest, durant dècades el centre ha actuat com un dinamitzador de la recerca històrica a Catalunya, especialment en els àmbits local i comarcal, i ha impulsat la publicació en llengua catalana. En aquests quaranta anys, ha concedit prop d'un miler d'ajuts a la recerca i un altre miler a la publicació d'estudis (molts, vinculats a tesis doctorals).

Els signants situen un punt d'inflexió en la transferència del projecte Cost humà de la Guerra Civil (1936-1953) –un dels pilars del CHCC– a la Direcció General de Memòria Democràtica. A aquest fet s'hi han afegit, segons que denuncien, diversos canvis d'adscripció administrativa, que han culminat recentment amb el pas del centre del Departament de la Presidència al de Cultura, sense que s'hagi definit un projecte clar. En paral·lel, s'ha perdut una plaça de tècnic i no s'ha cobert, cosa que ha deixat el centre amb una estructura "completament insuficient".

El manifest alerta que "mantenir a l'UCI cultural el CHCC, amb una dotació ínfima quant a personal i recursos econòmics, suposa a la pràctica l'extinció d'un instrument més necessari que mai". Afegeixen que seria "paradoxal" que, en plena commemoració de la mort del general Franco, la situació derivés en la pràctica desaparició d'un centre clau per a la defensa i l'estudi de la història i la cultura catalanes.

Davant d'aquesta situació, els promotors del text presenten cinc demandes principals: dotar el CHCC d'una personalitat pròpia; impulsar un projecte ambiciós de recerca i difusió de la història de Catalunya; nomenar una direcció amb plena dedicació i prestigi acadèmic; garantir un pressupost digne per a edicions i investigacions en llengua catalana, i disposar de personal suficient amb capacitat tècnica i historiogràfica.