Els Museus Reials de Belles Arts (Brussel·les), el cofre del tresor de les obres de Pieter Bruegel el Vell
Pieter Bruegel el Vell és un personatge bastant enigmàtic. A causa de la manca del registre civil a la seva època, no se sap amb certesa quin any va néixer (algunes fonts daten el naixement entre el 1525 i el 1530). La primera informació que existeix del seu nom data de 1551, quan va entrar en qualitat de mestre al gremi de Sant Lluc d’Anvers. Influenciat pels romanistes locals, el 1552 va anar a Itàlia, un viatge que va ser clau en l'artista, ja que es va impregnar de les cultures clàssica i humanística.
D'aquest pintor flamenc es pot extreure molta informació a partir de les seves pintures. Per exemple, a través dels seus dibuixos de paisatges muntanyosos es pot deduir que de retorn a Anvers, el 1554, va passar pels Alps. Va ser precisament en aquesta època (a mitjan segle XVI) quan Bruegel va començar a ser més actiu professionalment. D'aquests anys són els dibuixos que poden veure's a la col·lecció de producció gràfica que hi ha a la Biblioteca Reial de Bèlgica. Aquí també s'hi poden veure 90 gravats i tres obres mestres de Bruegel.
La relació de Bruegel amb la capital belga
De Bruegel només han sobreviscut 45 pintures, que estan repartides per tot el món. Algunes d'elles, com 'La massacre dels innocents' o 'L'adoració dels Reis Mags', poden veure’s als Museus Reials de Belles Arts de Bèlgica, a Brussel·les. Per la seva part, 'Dulle Griet' (coneguda com 'La boja Meg') pot admirar-se al Museu Mayer van den Bergh d'Anvers, centre que també custodia les 12 taules de fusta pintades a mà per Bruegel.
La vida personal de Bruegel també està lligada a la capital belga, on es va traslladar el 1563 per estar més a prop del centre monetari, del poder i dels potencials clients. Allà es va casar amb Mayken Coecke a l’església de Nostra Senyora de la Capella de Brussel·les, a prop del seu domicili. Bruegel va morir el 1569 i va ser enterrat a la mateixa església on es va casar.
Dotze obres mestres digitalitzades
A més, 12 obres mestres d'aquest pintor fascinant que són a museus d'arreu del món poden veure's digitalitzades i en alta definició a les pantalles interactives dels Museus Reials de Belles Arts de Bèlgica. Es tracta de l'exposició virtual 'Bruegel. Obres mestres mai vistes', que va formar part del Google Art Project i que es pot veure a través de l'aplicació mòbil de l'equipament o a la plataforma del Google Cultural Institute.
Més informació
La Casa de Rubens, a Anvers
Peter Paulus Rubens va néixer el 1577 a Siegen (l'actual Alemanya), però, després de la mort del seu pare, es va instal·lar a Anvers (Bèlgica) amb la seva mare. Va ser a la ciutat flamenca on va aprendre a pintar, tot formant-se amb artistes com Tobias Verhaecht, Adam van Noort i Otto van Veen. Amb 23 anys va viatjar a Roma i Venècia i, més tard, a Espanya. Va ser llavors quan va començar a rebre encàrrecs de les corts italiana i espanyola.
El 1608 va tornar a Anvers com a pintor de càmera dels Països Baixos, càrrec atorgat pels arxiducs Albert d’Àustria i Isabel Clara Eugènia. Rubens es va comprar una casa i terreny al centre de l’actual Anvers i la va convertir en un palau. Basant-se en l’arquitectura de l’antiga Roma i del Renaixement, i en la mitologia clàssica, el pintor va dissenyar els plànols de la reforma ell mateix. Hi va incloure un estudi, un pavelló al jardí i un museu d’escultures voltat. A més, va construir un majestuós pòrtic amb vista sobre el jardí interior. Avui en dia, però, els únics elements originals que han sobreviscut són el pavelló i el pòrtic.
La reforma va convertir la casa flamenca en un estudi que concentrava tant treballadors com alumnes —algun d’ells va tenir renom propi, com Anton van Dyck— i que produïa centenars de creacions i pintures. Enguany, el que va ser la llar de Rubens s’ha convertit en una casa-museu on es poden contemplar tant obres del mateix pintor, entre les quals el seu famós 'Autoretrat'. A més, encara es mantenen mobles i objectes personals de Rubens, incloent els pinzells i altres estris de pintura que utilitzava.
Més informació
El Museu Groeninge de Bruges, el refugi de les pintures dels 'Primitius flamencs'
El segle XV va ser una època d’auge econòmic per a Flandes, que es va concentrar, especialment, a les ciutats de Bruges, Gant i Ieper. Aquesta puixança econòmica va comportar l’enriquiment de la burgesia, que es va convertir en el principal demandant d’obres d’art. Tot plegat, va contribuir al gran desenvolupament de l’art pictòric a Flandes. Així van néixer els pintors que es coneixen com a 'Primitius flamencs', coneguts per les seves innovacions artístiques i el detallisme de les seves obres.
Aquests artistes van ser els primers a utilitzar la pintura a l’oli, de colors intensos i traços nítids, que permet graduar la intensitat cromàtica i modificar errors amb molta facilitat, tornant a pintar a sobre. A més, les obres dels 'Primitius flamencs' destaquen també per la seva minuciositat i precisió sorprenents. Alguns noms destacats són Jan van Eyck, Robert Campin, Roger van der Weyden, Petrus Christus, Hieronymus Bosch o Hans Memling.
Bruges, refugi de les pintures dels 'Primitius flamencs'
Per admirar les obres dels artistes flamencs dels segles XV i XVI és imprescindible visitar Bruges i, concretament, el Museu Groeninge, l’Hospital de Sant Joan o la catedral de Sant Salvador. El Museu Groeninge, la galeria d’art més prestigiosa de la ciutat, compta amb la col·lecció més extensa d'aquest grup d'artistes. S'hi troben obres com el 'Tríptic del judici final', de Hieronymus Bosch; 'La Mare de Déu del canonge Van der Paele', de Jan van Eyck; el 'Tríptic Moreelde', de Hans Memling, o 'La Mort de la Verge', d'Hugo van der Goes.
Més informació
Van Eyck i la catedral de Sant Bavó de Gant, seu de 'L'adoració de l'Anyell Místic'
Jan van Eyck va ser un dels mestres 'Primitius flamencs' més brillants per la seva manera precisa d’observar i representar la realitat, a més del seu domini de l’oli, una tècnica que va perfeccionar. Van Eyck va poder pintar sempre que va voler gràcies a Felip III de Borgonya, que sempre va procurar que el seu pintor oficial estigués ben pagat. A més, Van Eyck comptava amb la confiança del conegut com a Felip el Bo per realitzar accions diplomàtiques en nom seu, com l’organització del matrimoni del mateix duc amb Isabel de Portugal.
L'obra més famosa de Van Eyck és ‘L’adoració de l’Anyell Místic’ o 'Retaule de Gant', considerada com una de les obres mestres de Flandes i un dels tresors mundials. Es tracta d'un políptic format per 12 panells, tots olis sobre taula, de 4,4 x 3,4 metres, que es pot admirar a la catedral de Sant Bavó de Gant. L'obra va ser encarregada per un ric comerciant i financer flamenc al germà de Jan van Eyck, Hubert, qui va morir l'any 1426, quan el retaule encara no estava acabat. Llavors, el seu germà, en va prendre el relleu.
L'obra més robada de la història de l'art
L’obra dels germans Van Eyck també és mundialment coneguda per ser la més robada de la història de l’art: set robatoris en total. L’últim va tenir lloc l’11 d’abril de 1934, quan es van sostreure dos dels seus 12 panells: ‘Joan Bautista’ i ‘Els jutges justos’. Es va exigir un rescat d’un milió de francs belgues, un pagament que mai no es va realitzar. Tot i així, en una mostra de bona fe, l’autor del delicte va retornar el panell de ‘Joan Bautista’. L’altre, però, mai s’ha arribat a recuperar. Actualment, l’obra es pot veure completa gràcies a una rèplica del restaurador Jef Vanderveken.
'OMG! Van Eyck was here'
En honor al pintor flamenc, el 2020 Gant organitzarà 'OMG! Van Eyck was here', un festival relacionat amb l’obra més famosa de Van Eyck. Així, en el marc d'aquest certamen, Gant acollirà activitats d’arts visuals, teatre, moda o gastronomia inspirades en Van Eyck i en la seva obra mestra. En teniu tota la informació al web de Turisme de Flandes.