Investigadors han descobert restes sorprenents en manuals mèdics del segle XVI que apunten a pràctiques terapèutiques tan curioses com l'ús de femta humana, closques de tortuga i fins i tot parts d'animals exòtics per tractar diverses malalties. Les troballes provenen d'una anàlisi química pionera de llibres mèdics del Renaixement.
L'estudi, publicat a la revista American Historical Review, ha analitzat proteïnes extretes de dos manuals escrits el 1531 pel metge ocular alemany Bartholomäus Vogtherr: How to Cure and Expel All Afflictions and Illnesses of the Human Body i A Useful and Essential Little Book of Medicine for the Common Man. Es tracta de la primera anàlisi proteòmica aplicada a receptes mèdiques renaixentistes.
Els llibres, conservats a la John Rylands Research Institute and Library de la Universitat de Manchester, estan plens d'anotacions fetes per lectors dels segles XVI i XVII. Els científics van centrar-se en les zones més tocades de les pàgines, on els dits dels lectors havien deixat rastres microscòpics de suor, saliva i altres substàncies invisibles a simple vista.
Mitjançant petites làmines de plàstic i tècniques d'espectrometria de masses, els investigadors van identificar 111 proteïnes, que van relacionar amb plantes, animals i restes humanes. En alguns casos, les substàncies detectades coincidien exactament amb els ingredients descrits a les receptes, cosa que suggereix que els lectors preparaven i manipulaven activament els remeis.
Per exemple, al costat de receptes per estimular el creixement del cabell es van trobar rastres de faig europeu, créixens i romaní. En canvi, prop d'un tractament contra la calvície que recomanava fregar femta humana al cuir cabellut, els investigadors van identificar una proteïna associada a residus humans, possiblement procedents d'un orinal.
L'anàlisi també va revelar col·lagen que podria provenir de closques de tortuga o llangardaixos, animals als quals s'atribuïen propietats medicinals a l'Alemanya del segle XVI. Alguns remeis de l'època recomanaven fins i tot caps de llangardaix triturats per combatre la pèrdua de cabell.
Una altra troballa inesperada va ser la presència de proteïnes que podrien correspondre a hipopòtams, detectades prop de receptes per a dolors bucals i problemes del cuir cabellut. Segons els investigadors, això reflecteix l'abast del comerç global de productes medicinals en aquella època, ja que es creia que les dents d'hipopòtam alleujaven el mal de queixal.
Els científics també van trobar ingredients que no apareixen als manuals, fet que indica que els lectors experimentaven amb variacions pròpies. "Podem veure clarament que hi havia experimentació", explica el director de l'estudi, Stefan Hanß, historiador de la Universitat de Manchester.
Els autors de la recerca consideren que aquest enfocament obre una nova via per entendre com la gent del passat posava en pràctica el coneixement mèdic. En el futur, l'equip espera ampliar l'estudi a altres llibres històrics i fins i tot intentar identificar lectors concrets a partir dels seus rastres químics.
Segons experts independents, l'estudi és un exemple destacat de com la història i les ciències naturals poden complementar-se per revelar detalls sorprenents de la vida quotidiana del passat.