Moby Dick és una de les novel·les més versionades en tots els gèneres i formats. Però, per moltes versions que s'hagin fet del text original, potser allò més suggeridor seria continuar la història, més que reiterar-la. Això és el que fa Després del naufragi. Amb un afegit: també és una faula política. Però ara amb un plantejament invers: si Moby Dick tracta d'un capità boig que entabana una tripulació sensata per enfrontar-se amb l'impossible, Després del naufragi és una tripulació exaltada que subverteix l'ordre jeràrquic i empeny els dos oficials a obeir la seva voluntat col·lectiva, duent la nau a un estrany punt, on l'èpica, el suïcidi i els ideals convergeixen.
El 7 de novembre del 1893, una bomba va esclatar al Gran Teatre del Liceu i va provocar vint morts. Fins ara, els fets del Liceu s'havien estudiat dins la història de l'anarquisme, però faltava situar-los dins un context internacional i comparatiu. L'historiador i periodista Èric Lluent defensa que aquell atemptat no va ser només un episodi tràgic perifèric de la història de Barcelona, sinó el punt d'inflexió que marca el naixement del terrorisme modern indiscriminat. Una tesi que obliga a repensar el relat europeu sobre la violència política contemporània.
Estem davant d'un relat èpic rodejat de misteri, al voltant d'un llibre que pot ser una pàtria: un manuscrit sagrat que passa de mà en mà i de segle en segle, tot sobrevivint els malaurats avatars d'una península carregada d'odi. Bosch construeix una obra centrada en el poble sefardita i en el pas del temps, però que també és una brúixola moral i política. La identitat trencada i la memòria com a refugi són els grans eixos d'un llibre que interpel·la el lector amb una vigència sorprenent. Escolta, Sefarad és un al·legat contra la intolerància, el racisme i les identitats excloents.
Superada la vuitantena, Raimon mira enrere i passa comptes amb una societat que l'ha convertit en un mite, però que també l'ha apartat quan no encaixava. Més que una biografia convencional, Raimon. Aquest jo que jo soc és una immersió en la consciència del cantautor, en les seves reflexions i en la seva lluita interna entre el personatge que ha creat la societat i l'home lliure que sempre ha volgut ser, més enllà de la seva figura pública. Miquel Alberola estableix un diàleg íntim amb un artista que va marcar tota una època.
Aleix Sarri explica al pròleg que aquest llibre és fruit de tres instants: l'exili i la detenció del president i dels consellers que havien organitzat el referèndum de l'1 d'octubre, la lectura del llibre L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, de Josep Benet, i el fet de treballar al Palau de la Generalitat. Tres moments que, sumats a la voluntat de "posar noms i cognoms a la història de tants catalans que han pagat el preu de defensar la llibertat del país" i fer "una relectura de qui som", el porten a escriure Ànima de república: una síntesi històrica de tres segles que marquen les relacions entre Catalunya i Castella.
A l'edat mitjana, tenir relíquies era una forma d'atreure clientela a les esglésies. En aquella època, totes les catedrals, basíliques o esglésies importants havien de tenir-ne; si no, la gent no hi anava. Per poder escriure aquest llibre, el periodista Sergi Ramis ha hagut d'assistir a més d'una vintena de misses, un rosari i sis processons. A més, ha agraït no tenir aversió a les restes òssies, perquè, encara que de relíquies n'hi ha de tota mena, des de fragments de creus fins a cabells o gotes de sang, no cada dia pots tocar el crani d'un màrtir!
L'aventurera britànica Gertrude Bell ha estat sovint eclipsada pel seu amic T. E. Lawrence, gràcies a la pel·lícula Lawrence d'Aràbia. I això que Bell, com a arqueòloga i viatgera, va investigar i escriure més que Lawrence i, com a agent britànica, va ser més important que ell en la configuració geopolítica de l'Orient Mitjà durant el primer terç del segle XX. Ho deixa clar aquest assaig biogràfic desdoblat de novel·la històrica de no-ficció. Mitjançant salts temporals, Guez cartografia i aporta claus per a la història d'una regió cabdal en la geopolítica contemporània, i dibuixa la vida apassionant i contradictòria d'una de les primeres dones llicenciades a Oxford, en Història Moderna.
El 1941, la dictadura franquista va crear un sinistre organisme presidit per Carmen Polo, dona del general Franco, que tenia l'objectiu de controlar la moral femenina a partir de l'adoctrinament, la disciplina i el càstig. Milers de dones amb una conducta sexual, política, familiar o social que se sortia del marc establert a l'època van ser condemnades i tancades en nom de la moral nacionalcatòlica. La historiadora Carmen Guillén ho va recordar en una tesi doctoral reveladora i premiada el 2021 publicada ara amb el títol Redimir y adoctrinar. El Patronato de Protección a la Mujer (1941-1985).
El segell Univers publica Albió, una novel·la de l'escriptora anglesa Anna Hope que s'endinsa en la història dels Brooke, que es reuneixen a la mansió familiar, del segle XVIII, per enterrar en Philip, marit, pare i figura que va dominar les seves vides. Un llibre que parla de com s'ha de gestionar el passat, especialment els moments més foscos de la història i l'herència que rebem. I que es pregunta: som responsables del que van fer els nostres avantpassats?
Darrere les façanes, els teatres, les places i els carrers de Barcelona s'amaguen històries musicals extraordinàries que gairebé ningú no coneix. Aquest llibre és un viatge ple d'anècdotes sobre compositors i episodis musicals que han tingut lloc a la ciutat al llarg dels segles. De la música clàssica a la popular, dels grans auditoris als instruments més insòlits i de Beethoven a Pau Casals, passant per episodis com la bomba del Liceu.
Aquest llibre recull diversos relats que han estat protagonitzats per dones que van lluitar per la vida que volien i per fer-la més fàcil. Sota la premissa que un objecte té molt de poder, Sílvia Marimon desenvolupa tots aquests relats a partir de vint-i-cinc objectes que sacsegen la nostra manera de veure el passat. Una cadira, un vestit, una portadora, un carnet, unes cadenes i un petit taüt, entre d'altres, són algunes de les peces que la periodista fa servir per explicar la trajectòria de dones il·lustres o anònimes, com Juliana Morell, Dolors Aleu, Francesca Bonnemaison i Clotilde Cerdà.
Isabel Llorach és un nom que, a casa, associem a la Belle Époque barcelonina, una jove hereva de la burgesia retratada per Ramon Casas que va dinamitzar la vida cultural de la ciutat a través del mecenatge. Berta Jardí ens fa un retrat de Llorach emmirallant-la amb una altra figura femenina d'una altra Belle Époque, l'austríaca: Emile Flöge, musa pictòrica de Gustav Klimt, que va destacar per la seva feina com a dissenyadora de moda, empresària i realitzadora de "coses boniques". La premissa del llibre és el paral·lelisme de les seves vides, però també la seva coincidència durant l'Exposició Universal de París, el 1900.
L'autor del blog i del compte @historiesdebcn, David Martínez, presenta, aquesta vegada en format llibre, un recull de vuitanta anècdotes i curiositats relacionades amb l'evolució de la capital catalana. Per exemple, sabíeu que el Park Güell amaga uns grafitis secrets, que a Horta hi ha un tresor enterrat i a Nou Barris un aqüeducte soterrat?
L'editorial de la Fundació Carulla publica el quart (i darrer) volum de la crònica de Miquel Parets, artesà de Barcelona. Parets ha estat considerat un dels testimonis memorialístics més extraordinaris de la Catalunya moderna, especialment de dos fets clau: la guerra dels Segadors i la pesta que va afectar la ciutat el 1651.
Margaret Michaelis, Nancy Cunard, Clara Thalman, Mary Low, Emma Goldman... Aquest llibre reivindica el nom de tretze dones, moltes de les quals encara avui són desconegudes, que, el juliol del 1936, van arribar a Catalunya des de diversos països amb un compromís profund i ferm contra el feixisme i amb la voluntat de lluitar per la victòria de la revolució social.
D'un dia a l'altre i sense avisar, el xicot de la Karin, una adolescent enamorada que viu pendent de la seva germana petita, fuig a l'altra banda de la frontera, i això, a l'Alemanya de l'Est, és considerat un delicte. Aleshores, convertida en sospitosa pel règim comunista, s'haurà d'enfrontar amb el senyor Wickwalz, l'agent de la Stasi que investiga el cas i que intenta manipular-la.
El 27 de juliol del 1276 el rei Jaume I moria a València, ara fa 750 anys. Amb motiu de l'efemèride, Josep-David Garrido i Valls recupera la memòria d'un rei emblemàtic per a la catalanitat en aquesta obra. Darrers anys i mort de Jaume I recorda, concretament, els últims anys del seu regnat, marcats per l'oposició nobiliària, encapçalada per un dels seus fills, i la rebel·lió andalusina al sud valencià.