El quart número de la revista Arrels convida a descobrir diverses maneres de viure a la muntanya a través de persones que hi han trobat un lloc propi. La muntanya no els ho ha posat fàcil, però l'han entès i s'hi han sabut aliar. I, aleshores, les altures han deixat de ser un mer espai de fugida per convertir-se en el seu refugi. Tal com escriu la pastora Vanesa Freixa, "la muntanya és sinònim de solitud i plenitud, de poca gent, de trobades esporàdiques, d'intercanvi de vivències terrenals, de paraules, de cultura antiga. La muntanya també és humana. Habitada, cultivada, culta". Freixa, pastora, il·lustradora i activista rural, és una de les col·laboradores del quart número d'aquesta publicació trimestral editada pel grup Som.
Al seu dossier central, la revista ens presenta persones que, des d'experiències vitals ben diverses, s'han avingut al repte de viure a la muntanya: l'Emelie, que, quan descansa de les seves curses muntanya amunt, reposa a la màgica vall de Måndalen, a Noruega; l'Antonio, que va néixer fa vuitanta-sis anys a Vilamitjana, a l'Alt Urgell, i mai n'ha volgut marxar, mal que fos l'últim del poble; en Sergi, un home d'ànima marinera que, malgrat tot, viu al cor de la Vall Fosca, on construeix planxes de surf, o la Xiana, que es va allunyar tant del brogit de Barcelona que es va acabar enamorant d'un xerpa nepalès…
N'hi ha més. Al bloc Vida, la doctora Azra Talat Sayeed acompanya els lectors als camps del Pakistan per conèixer com hi treballen les pageses; més a prop, a Gironella, en David i la Noemí ens obren les portes de Cal Gibert perquè compartim amb ells una vida camperola que enamora. I, al bloc Mans, els companys d'Arrels revelen com podeu plantar verdures dins de casa sense tenir terra, us expliquen com s'aixeca un edifici de bioconstrucció, i, amb en Marc Casabosch, aprendreu tot el que cal fer a l'hort els mesos de tardor. En trobareu més informació al web de la revista.