El Museu Britànic aconsegueix recuperar un penjoll dels Tudor que havia trobat un aficionat amb un detector de metalls

L'única peça de joieria que es conserva del matrimoni entre Enric VIII i Caterina d'Aragó s'incorpora a la col·lecció permanent del museu després d'una intensa campanya de micromecenatge

Penjoll dels Tudor en forma de cor
Penjoll dels Tudor en forma de cor British Museum
28 de febrer del 2026
Guardar a favorits

El Museu Britànic ha aconseguit amb èxit els fons necessaris per adquirir una relíquia excepcional que commemora un dels matrimonis reals més cèlebres i convulsos de la història d'Anglaterra. Conegut com el Cor Tudor, aquest penjoll d'or de 24 quirats data de principis del segle XVI i és l'única joia supervivent vinculada directament a la unió entre Enric VIII i la seva primera esposa, Caterina d'Aragó.

La peça, que va acompanyada d'una cadena d'or de 75 baules i un fermall en forma de mà, és un prodigi de l'orfebreria de l'època. Està decorada amb una rosa Tudor vermella i blanca, un arbust de granada (símbol de Caterina) i les inicials H i K (Henry i Katherine).

A sobre d'una cinta daurada que creua l'objecte, es pot llegir la paraula tousiors, un terme en francès antic que significa 'sempre'. Nicholas Cullinan, director del museu, ha destacat la ironia i la tendresa de la inscripció: "Aquesta frase és commovedora, ja que ara el cor romandrà sempre en una col·lecció pública, salvat per a les generacions futures gràcies a un suport extraordinari".

Una troballa fortuïta en un camp de Warwickshire

La història del seu descobriment és gairebé tan fascinant com la joia mateixa. El 2019, Charlie Clarke, propietari d'una cafeteria i aficionat a la detecció de metalls, va desenterrar el penjoll en un camp de Warwickshire. Clarke només feia sis mesos que practicava aquesta afició quan va trobar el que ell descriu com una descoberta "d'una vegada a la vida; no, d'una vegada cada trenta vides".

Tot i que inicialment alguns experts van dubtar de la seva autenticitat, les anàlisis posteriors van confirmar que la peça data de mitjans del matrimoni reial, que va durar prop de 24 anys (el més llarg dels sis que va tenir el monarca).

L'èxit d'una campanya solidària

Segons la legislació britànica, els museus tenen dret preferent de compra sobre tresors històrics abans que surtin a subhasta pública. El preu fixat era de 3,5 milions de lliures (uns 4,2 milions d'euros), una xifra que es repartirà a parts iguals entre el descobridor, Charlie Clarke, i el propietari del terreny.

La campanya per salvar la peça ha estat un èxit rotund: El Julia Rausing Trust va aportar 500.000 lliures, sumades a les ajudes de l'Art Fund i els American Friends of the British Museum, i més de 45.000 persones van fer donacions individuals, de manera que es van recaptar 360.000 lliures. També han fet donacions algunes cares famoses, com l'actor Damian Lewis, conegut per interpretar Enric VIII a la sèrie Wolf Hall, que va ser la cara visible de la crida pública.

Un valor arqueològic incalculable

Més enllà del seu valor sentimental o material, el penjoll té una rellevància històrica cabdal. Fins ara, aquest tipus de cadenes i joies només es coneixien a través de descripcions escrites o de pintures de l'època, com els retrats de Hans Holbein el Jove. "És el primer exemple d'aquest tipus de cadena que sobreviu fora d'un retrat", afirma Rachel King, conservadora del museu.

La joia ja es troba exposada al Museu Britànic i està previst que pròximament formi part d'una gira itinerant per tot el país.