L'escriptor i pensador britànic H. G. Wells (1866-1946), defensor de la bicicleta com a símbol d'esperança i canvi social, va escriure: "Cada vegada que veig un adult sobre una bicicleta, recupero l'esperança en el futur de la humanitat". Avui, però, aquesta esperança conviu amb noves realitats menys positives, com la dels repartidors que pedalen sota la pressió dels algoritmes i la dels migrants que hi veuen una oportunitat per tornar a començar.
I, amb la voluntat d'ensenyar aquest nou context, Bici Lab Andorra, el museu andorrà centrat en aquest mitjà de transport, ha inaugurat l'exposició Un negoci sobre rodes. Una mostra temporal –la sisena des que el centre va obrir– que explora el vincle entre la bicicleta i el treball a través de quinze històries reals, algunes d'Andorra i d'altres de l'altra punta del món. Un periple que va des de la incorporació de la bici al món del treball, d'ençà de la seva democratització, cap a finals del segle XIX, fins als innovadors serveis de ciclologística actual, en els quals les bicis elèctriques estan recuperant aquella funció històrica de vehicles de repartiment, reduint soroll i emissions.
La proposta també dona veu a treballadors migrants que han trobat en la bici autonomia i resistència; a cooperatives que aposten per un model inclusiu i just; a persones que pertanyen a l'ecosistema que sosté el ciclisme d'alta competició, ciclistes professionalitzats que estan a l'ombra de les grans estrelles, i a dissenyadors que conceptualitzen els millors productes que acabarem comprant a la botiga, entre d'altres.
Testimonis reals
El primer dels testimonis és Mike Sheehan, carter actiu fins als anys setanta del segle passat. Va ser un dels últims carters d'Irlanda que va mantenir la bicicleta com a mitjà de locomoció, malgrat veure com els seus companys l'abandonaven en favor de vehicles motoritzats. "Al llarg de la meva vida laboral, he recorregut cinquanta quilòmetres diaris en bicicleta, sis dies a la setmana, durant més de quaranta anys. L'equivalent a fer deu voltes al món", explica.
El servei postal, però, no és l'únic que es feia i es fa en bicicleta. Fins ben entrat el segle XX, el repartiment de comestibles de caducitat ràpida, com ara la llet, era quotidià. Els repartidors sortien de matinada carregats amb ampolles de vidre o bidons metàl·lics, i la bicicleta era l'eina ideal per al repartiment: lleugera, econòmica i prou àgil per moure's per carrers estrets i camins rurals. A casa nostra, aquest servei ha desaparegut, però hi ha ciutats del món on encara continua. David Munguía, que fa quaranta-sis anys que es dedica a l'ofici, es lleva a les quatre del matí per repartir llet a Ciutat de Mèxic.
Com a testimoni dels treballadors immigrants, participa en aquesta mostra Ismaila Gadjigo, nascut en un poblet de l'interior del Senegal. Actualment, viu a Bellpuig, al Pla d'Urgell, i, des del 2012, treballa en una explotació agrícola familiar a Vilanova de Bellpuig. Per a ell, la bicicleta representa autonomia, supervivència, adaptació i progrés, perquè li permet arribar als camps abans que surti el sol i tornar-ne quan el dia s'apaga. Al costat d'aquestes tres veus, a la mostra també es poden sentir els testimonis d'altres figures, com Lewis Hine, fotògraf i sociòleg nord-americà reconegut pel seu treball, pioner en l'ús de la fotografia com a eina de denúncia social i de canvi; Stephan Van der Zwan, cofundador de ProCyclingStats amb Bert Lip, la base de dades pública més àmplia i completa del ciclisme professional; Estefan Guillem, fisioterapeuta de ciclistes destacats, i Yldor Llach, treballador del circ que ha convertit la bicicleta en la protagonista dels seus espectacles, entre molts d'altres.
Una mostra coral
En definitiva, l'exposició és un acostament polièdric a una realitat complexa, que té tantes òptiques com persones hi ha al món, i és un exemple de com les bicicletes no tan sols mouen cossos, sinó també vides, oficis i somnis. Un negoci sobre rodes ha estat possible gràcies a persones i empreses que s'han prestat a exposar els seus oficis i històries personals, aportant el seu temps, objectes i imatges, que acaben configurant un relat coral. Es podrà visitar al museu Bici Lab Andorra fins al 4 d'abril del 2027.