Una vèrtebra cervical humana, corresponent a un infant d'entre dos i quatre anys, ha estat recuperada recentment al jaciment de Gran Dolina, a la Sierra de Atapuerca. La peça, datada en uns 850.000 anys d'antiguitat, presenta clares marques de tall que apunten a una decapitació intencionada, segons ha informat l'equip investigador de l'IPHES-CERCA.
L'evidència, considerada excepcional per la seva antiguitat i el seu detall, s'insereix en un context de canibalisme sistemàtic atribuït a l'espècie Homo antecessor. Segons ha explicat la doctora Palmira Saladié, investigadora principal de l'IPHES-CERCA i codirectora de les excavacions juntament amb el doctor Andreu Ollé, "la vèrtebra mostra incisions netes en punts estratègics, fet que indica que l'infant va ser processat anatòmicament de manera deliberada, com una presa més".
La resta forma part d'un conjunt de deu fragments humans descoberts aquest mes de juliol al nivell arqueològic TD6, un estrat ja conegut per contenir les primeres proves de canibalisme humà documentades a escala global. Algunes d'aquestes restes mostren també marques de descarnació i fractures compatibles amb l'extracció de carn, patrons similars als observats en ossos d'animals consumits per la mateixa espècie.
Saladié destaca que aquestes pràctiques no semblen excepcionals dins d'aquest context: "Estem davant un comportament reiterat, una pràctica integrada dins de l'estratègia de supervivència d'aquests homínids". La continuïtat d'aquest tractament dels cossos, especialment en infants, planteja noves qüestions sobre les dinàmiques socials i ecològiques de l'Homo antecessor.
A més, durant la mateixa campanya d'excavació s'ha localitzat una latrina de hienes amb més de 1.300 copròlits, situada just damunt del nivell TD6. Aquesta superposició estratigràfica suggereix una alternança en l'ocupació de la cova entre carnívors i humans, reforçant la idea d'un entorn marcat per la competència i l'adaptació extrema.
Els responsables del projecte apunten que les capes inferiors de TD6 podrien contenir encara moltes més restes humanes. "Cada nova troballa ens obliga a revisar els límits del que sabem sobre la vida, la mort i el tractament dels morts en la prehistòria més remota", conclou la doctora Saladié.