Del ‘Diari d'Anne Frank', se n'han venut trenta milions de còpies. El relat de la jove alemanya exiliada a Holanda al final de la Segona Guerra Mundial és un dels textos més colpidors sobre l'Holocaust i la repressió nazi a Europa. El 4 d'agost de 1944, una delació va portar la seva família als camps de concentració, primer al d'Auschwitz-Birkenau i finalment al de Bergen-Belsen, on Anne Frank va morir de tifus amb només quinze anys. Pocs dies després ho faria la seva germana Margot, de 19 anys. Fins ara, la data oficial de la seva mort era el 31 de març de 1945. Però una nova recerca que acaba de fer pública la fundació que gestiona la Casa-Museu d'Anne Frank a Amsterdam ho posa en dubte. Segons el nou estudi, les dues germanes van morir un mes abans, segurament a mitjan mes de febrer.
Quines proves aporta la investigació? Els historiadors Gertjan Broek i Erika Prins, impulsors de la investigació, han explicat que l'absència de documentació adequada fa molt difícil concretar amb exactitud el desenvolupament dels fets, però després d'estudiar tots els testimoniatges disponibles han determinat que Anne i Margot no van poder sobreviure al mes de febrer. La clau es troba en el relat de quatre persones que les van veure contagiades de tifus abans del 7 de febrer. Si es té en compte que la majoria de morts per tifus es produeixen dotze dies després dels primers símptomes, la data fins ara oficial és del tot impossible. L'hivern de 1945, una mitja de mil persones morien cada dia en el camp de Bergen-Belsen com a conseqüència del tifus. De fet, molts membres del cos policial nazi de les SS van fugir-ne per por de l'epidèmia i van deixar els presos en mans dels ‘kapos' deportats que s'havien convertit en guardians del mateix camp on estaven reclosos.
Quines proves aporta la investigació? Els historiadors Gertjan Broek i Erika Prins, impulsors de la investigació, han explicat que l'absència de documentació adequada fa molt difícil concretar amb exactitud el desenvolupament dels fets, però després d'estudiar tots els testimoniatges disponibles han determinat que Anne i Margot no van poder sobreviure al mes de febrer. La clau es troba en el relat de quatre persones que les van veure contagiades de tifus abans del 7 de febrer. Si es té en compte que la majoria de morts per tifus es produeixen dotze dies després dels primers símptomes, la data fins ara oficial és del tot impossible. L'hivern de 1945, una mitja de mil persones morien cada dia en el camp de Bergen-Belsen com a conseqüència del tifus. De fet, molts membres del cos policial nazi de les SS van fugir-ne per por de l'epidèmia i van deixar els presos en mans dels ‘kapos' deportats que s'havien convertit en guardians del mateix camp on estaven reclosos.