Fa gairebé dos mil anys de l'assassinat de Juli Cèsar. El líder romà va ser apunyalat en el pòrtic de la cúria de Pompeu —on es reunia el Senat de Roma— el 15 de març de l'any 44 aC, però el pas del temps no ha aconseguit aclarir els interrogants que envolten el cas. Malgrat que en el complot de l'assassinat hi van participar una seixantena de persones, fins ara, el lideratge de l'acció contra Cèsar s'atribuïa a dues persones molt concretes: Gai Cassi Longí (Cassius) i Marc Juni Brut (Brutus). Però Barry Strauss, professor de la universitat nord-americana de Cornell, acaba de publicar ‘The Death of Caesar', llibre en el qual llança una nova teoria sobre l'assassinat. "Hi va haver un tercer home en el complot per matar Cèsar, perquè Cassius i Brutus no estaven sols. I aquest personatge clau va ser Dècim Juni Brut, l'Albí", ha explicat Strauss en declaracions al diari ‘El País'.
Dècim va ser company d'armes de Juli Cèsar a la Gàl·lia i li va donar suport durant tota la guerra civil. De fet, aquest personatge apareix en tots els relats sobre l'assassinat, però mai en el paper de protagonista. En canvi, Strauss considera que va ser-ne un dels líders més destacats. Sembla que, per motius no del tot clars, va abandonar la fidelitat a Juli Cèsar i va canviar de bàndol. Segons Strauss, "el poder va ser molt més important que els principis". Es va convertir llavors en un conspirador en el cercle íntim de Cèsar i, per tant, en el principal espia.
Strauss atribueix aquest gir en l'anàlisi de l'assassinat a la reinterpretació de les fonts històriques sobre el cas: "En els últims anys, els estudiosos han recuperat la figura de Nicolau de Damasc, un historiador que en el moment de la mort de Juli Cèsar tenia vint anys i que va escriure el relat més antic de l'assassinat. Durant molts anys, va ser menyspreat perquè després va treballar per a August —l'hereu de Juli Cèsar i el primer emperador— i es pensava que aquesta relació havia contaminat la seva visió dels fets. No obstant això, els historiadors actuals donen cada cop més importància a aquest relat, molt menys idealista que el de Plutarc, utilitzat fins al moment", afirma Strauss. Així, nous estudis han demostrat que els textos de Nicolau de Damasc mereixen major atenció. La seva investigació potser aportarà més llum a un dels fets que va canviar la història de Roma.
Dècim va ser company d'armes de Juli Cèsar a la Gàl·lia i li va donar suport durant tota la guerra civil. De fet, aquest personatge apareix en tots els relats sobre l'assassinat, però mai en el paper de protagonista. En canvi, Strauss considera que va ser-ne un dels líders més destacats. Sembla que, per motius no del tot clars, va abandonar la fidelitat a Juli Cèsar i va canviar de bàndol. Segons Strauss, "el poder va ser molt més important que els principis". Es va convertir llavors en un conspirador en el cercle íntim de Cèsar i, per tant, en el principal espia.
Strauss atribueix aquest gir en l'anàlisi de l'assassinat a la reinterpretació de les fonts històriques sobre el cas: "En els últims anys, els estudiosos han recuperat la figura de Nicolau de Damasc, un historiador que en el moment de la mort de Juli Cèsar tenia vint anys i que va escriure el relat més antic de l'assassinat. Durant molts anys, va ser menyspreat perquè després va treballar per a August —l'hereu de Juli Cèsar i el primer emperador— i es pensava que aquesta relació havia contaminat la seva visió dels fets. No obstant això, els historiadors actuals donen cada cop més importància a aquest relat, molt menys idealista que el de Plutarc, utilitzat fins al moment", afirma Strauss. Així, nous estudis han demostrat que els textos de Nicolau de Damasc mereixen major atenció. La seva investigació potser aportarà més llum a un dels fets que va canviar la història de Roma.