Sense cap mena de dubte, Mort d'un milicià, la instantània que retrata la caiguda d'un milicià republicà a la Sierra del Espejo, a Còrdova, és una de les fotografies més icòniques de la Guerra Civil espanyola. Des de fa unes dècades és, també, la que més preguntes ha generat. On es va fer? Va ser un acte real o una recreació? I, sobretot, qui la va fer?
L'autoria de la imatge està lligada al pseudònim de Robert Capa, utilitzat conjuntament per la parella formada per l'hongarès Endre Friedmann i l'alemanya Gerda Taro durant el primer any de la Guerra Civil, fins que el juliol del 1937 Taro va morir atropellada per un tanc a la batalla de Brunete. A partir d'aleshores, el pseudònim va quedar en mans d'Endre Friedmann. I Mort d'un milicià, de fet, sempre s'havia atribuït al reporter hongarès, encara que no s'havia demostrat mai. Però, i si fos obra de Gerda Taro? Aquesta és la hipòtesi amb la qual treballa l'historiador Fernando Penco des de fa més de vint anys.
Ara, una revisió recent de les evidències tècniques i documentals sembla demostrar que, molt probablement, la càmera amb la qual es va realitzar la fotografia era la famosa Reflex Korelle que utilitzava ella, amb un format de 6 x 6. Friedmann, en canvi, utilitzava una Leica de 35 mm. L'investigador ha arribat a aquesta conclusió després d'analitzar els negatius i de confirmar que tenen un format quadrat. I, per confirmar que era ella qui sostenia la Reflex Korelle aquell dia, presenta una imatge feta hores abans de la Mort d'un milicià en què apareix Taro a Villa del Río amb aquella mateixa càmera penjada.
Tot i que aquests indicis no poden demostrar qui va realitzar la fotografia, aporten dades suficients per replantejar l'autoria de la imatge i també la trajectòria d'una fotògrafa que va quedar truncada per la guerra, mentre que la del seu company va assolir reconeixement internacional.