Investigadors de les universitats de Tübingen i d'Arizona han dut a terme un estudi al voltant de l'assumpció generalitzada que una part important de la cultura de fa aproximadament 42.000 anys va ser introduïda a Europa per persones que venien de l'Orient Mitjà. El principal objectiu de la recerca és aportar nous punts de vista d'aquesta creença històrica i contribuir al coneixement sobre el desenvolupament cultural en aquest període. La conclusió ha estat que la utilització de la pedra a Europa va ser un procés impulsat principalment pels descobriments locals. Per tant, aquest avenç no es pot atribuir als immigrants del Pròxim Orient, sinó a una innovació independent d'Europa.
El Pròxim Orient ha estat considerat un lloc de pas per als nostres avantpassats, els Homo sapiens, que provenien d'Àfrica i, per aquest motiu, molts investigadors han reflexionat sobre el seu paper en l'arribada dels avenços tecnològics a Europa. Es creu que la cultura Protoaurignacien, d'aproximadament 42.000 anys d'edat, que va prosperar a regions del sud d'Europa, és una extensió de la cultura Ahmariana del Pròxim Orient. Aquesta connexió ha motivat els investigadors a examinar eines i altres elements per tenir un coneixement més ampli de com les dues cultures es van influir mútuament.
L'anàlisi realitzada ha permès concloure que, tot i que es poden observar semblances culturals entre les eines de pedra ahmarianes i les protoaurignacianes, hi ha diferències importants entre elles. Malgrat que ambdues regions realitzaven les eines de pedra de forma similar, produïen les fulles petites de manera diferent. A més, les diferències de producció indiquen que els caçadors i recol·lectors europeus van desenvolupar la seva tecnologia de projectils de manera independent.