Fa tres anys, la historiadora Jordina Sales va publicar un estudi que situava l'amfiteatre romà de Barcelona a l'actual basílica de Santa Maria del Mar, al barri del Born. Ara, però, hi ha una nova hipòtesi sobre la taula: segons ha publicat el diari ‘La Vanguardia', l'historiador i enginyer Luís Conde defensa una nova línia d'investigació que ubicaria l'epicentre de l'amfiteatre sota l'església de Santa Maria del Pi, a Ciutat Vella. El Departament de Prehistòria, Historia Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona ha avalat aquest treball que apareixerà publicat d'aquí pocs mesos.
Una guia de Barcelona de 1855 escrita per l'historiador Antoni de Bofarull ja situava —segons la tradició oral— un amfiteatre romà a prop del carrer Boqueria. Luís Conde, a partir d'aquests indicis, va comprovar que els carrers Cardenal Casañas i Cecs de la Boqueria marquen una forma arquejada que convergeix a Santa Maria del Pi, una forma que a la vegada encaixava amb la meitat superior d'una el·lipse matemàticament perfecta que formaria part de l'estructura de l'amfiteatre. D'altra banda, una intervenció arqueològica a la plaça que hi ha just al darrere de Santa Maria del Pi va permetre desenterrar una filera de pilastres rectangulars que, segons Conde, serien els suports de la fosa que hi havia sota l'arena dels amfiteatres, on hi havia les bèsties. La tesi es reforça amb el fragment d'una volta descoberta sota la porta lateral de la mateixa església, que podria formar part d'un dels túnels que sostenien les grades del públic. De moment només es tracta d'una hipòtesi que caldria corroborar amb noves intervencions arqueològiques. L'Institut de Cultura de Barcelona, de qui depèn el Servei d'Arqueologia, coneix l'estudi però ja ha confirmat que "no està entre les prioritats actuals" intervenir a la zona de Santa Maria del Pi.
Una guia de Barcelona de 1855 escrita per l'historiador Antoni de Bofarull ja situava —segons la tradició oral— un amfiteatre romà a prop del carrer Boqueria. Luís Conde, a partir d'aquests indicis, va comprovar que els carrers Cardenal Casañas i Cecs de la Boqueria marquen una forma arquejada que convergeix a Santa Maria del Pi, una forma que a la vegada encaixava amb la meitat superior d'una el·lipse matemàticament perfecta que formaria part de l'estructura de l'amfiteatre. D'altra banda, una intervenció arqueològica a la plaça que hi ha just al darrere de Santa Maria del Pi va permetre desenterrar una filera de pilastres rectangulars que, segons Conde, serien els suports de la fosa que hi havia sota l'arena dels amfiteatres, on hi havia les bèsties. La tesi es reforça amb el fragment d'una volta descoberta sota la porta lateral de la mateixa església, que podria formar part d'un dels túnels que sostenien les grades del públic. De moment només es tracta d'una hipòtesi que caldria corroborar amb noves intervencions arqueològiques. L'Institut de Cultura de Barcelona, de qui depèn el Servei d'Arqueologia, coneix l'estudi però ja ha confirmat que "no està entre les prioritats actuals" intervenir a la zona de Santa Maria del Pi.