En el número de febrer de SÀPIENS publiquem un reportatge sobre la conspiració dels verins que es va produir a Barcelona durant la guerra del francès. El doctor Raimon Guitart és catedràtic de Toxicologia de la UAB i autor d'una sèrie de llibres dedicats als tòxics, als verins i als contaminants, com Tóxicos. Los enemigos de la vida (UAB, 2014). En aquesta entrevista ens explica les raons per les quals els líders de les forces catalanes que lluitaven contra la invasió napoleònica van fer servir arsènic per enverinar les tropes franceses destinades a la Ciutadella.
Per què creu que van fer servir arsènic?
Tradicionalment ha estat un dels verins que més s'ha fet servir al llarg de la història, perquè alguns dels seus compostos passen desapercebuts dins del menjar o en begudes. No tenen cap gust ni olor.
I era fàcil de trobar?
Sí. L'arsènic és un metal·loide que es troba en diverses formes minerals. De fet, fins i tot en porta el marisc. En funció de com es combini és més o menys letal. La forma soluble és com més s'absorbeix, tot i que també es pot inhalar. Per exemple, a la Primera Guerra Mundial es va fer servir com a arma química en forma gasosa.
Quins efectes provoca?
En dosis repetides pot provocar càncer. En dosis més altes, causa còlics gastrointestinals, diarrees sanguinolentes i quadres mèdics similars al còlera o a una gastroenteritis. Per això es feia servir tant.
Què vol dir?
Doncs que, com que provocava símptomes similars als d'altres malalties, molts enverinaments quedaven encoberts: la mort s'atribuïa a una altra cosa. A més, fins als anys 30 del segle XIX no es podien detectar les dosis petites. De fet, va ser un menorquí, Mateu Josep Bonaventura Orfila i Rotger, qui va popularitzar el mètode per detectar-les.
El cas que ens ocupa va succeir el 1812. Com és, doncs, que van poder determinar que es tractava d'un enverinament per arsènic?
Perquè en els pans n'hi devia haver una alta concentració. El difícil era detectar-ne quantitats petites, aquelles que es troben en teixits i fluids d'una persona enverinada.
MÉS INFORMACIÓ AL SÀPIENS DE FEBRER
En el número d'aquest febrer, t'oferim en portada un reportatge sobre la investigació de la vida i la mort d'un dels màxims aliats de Hitler a Romania: Horia Sima, "el nazi de Torredembarra", que va ser ocultat i protegit pel règim de Franco. També us presentem un reportatge sobre noves formes de vida a l'Amèrica del segle XVII. Us obrim les portes de la vil·la Casale a Sicília, un dels conjunts de mosaics romans més ben conservats del món. A més, coneixeràs la delicada operació de cataractes que va salvar els ulls del rei Joan II, en plena guerra civil catalana. I descobriràs els ets i els uts del curiós complot per enverinar les tropes franceses! El SÀPIENS de febrer és a la venda al teu quiosc!
Per què creu que van fer servir arsènic?
Tradicionalment ha estat un dels verins que més s'ha fet servir al llarg de la història, perquè alguns dels seus compostos passen desapercebuts dins del menjar o en begudes. No tenen cap gust ni olor.
I era fàcil de trobar?
Sí. L'arsènic és un metal·loide que es troba en diverses formes minerals. De fet, fins i tot en porta el marisc. En funció de com es combini és més o menys letal. La forma soluble és com més s'absorbeix, tot i que també es pot inhalar. Per exemple, a la Primera Guerra Mundial es va fer servir com a arma química en forma gasosa.
Quins efectes provoca?
En dosis repetides pot provocar càncer. En dosis més altes, causa còlics gastrointestinals, diarrees sanguinolentes i quadres mèdics similars al còlera o a una gastroenteritis. Per això es feia servir tant.
Què vol dir?
Doncs que, com que provocava símptomes similars als d'altres malalties, molts enverinaments quedaven encoberts: la mort s'atribuïa a una altra cosa. A més, fins als anys 30 del segle XIX no es podien detectar les dosis petites. De fet, va ser un menorquí, Mateu Josep Bonaventura Orfila i Rotger, qui va popularitzar el mètode per detectar-les.
El cas que ens ocupa va succeir el 1812. Com és, doncs, que van poder determinar que es tractava d'un enverinament per arsènic?
Perquè en els pans n'hi devia haver una alta concentració. El difícil era detectar-ne quantitats petites, aquelles que es troben en teixits i fluids d'una persona enverinada.
En el número d'aquest febrer, t'oferim en portada un reportatge sobre la investigació de la vida i la mort d'un dels màxims aliats de Hitler a Romania: Horia Sima, "el nazi de Torredembarra", que va ser ocultat i protegit pel règim de Franco. També us presentem un reportatge sobre noves formes de vida a l'Amèrica del segle XVII. Us obrim les portes de la vil·la Casale a Sicília, un dels conjunts de mosaics romans més ben conservats del món. A més, coneixeràs la delicada operació de cataractes que va salvar els ulls del rei Joan II, en plena guerra civil catalana. I descobriràs els ets i els uts del curiós complot per enverinar les tropes franceses! El SÀPIENS de febrer és a la venda al teu quiosc!