La població maia podria haver superat els 16 milions, segons una recerca de la Universitat de Tulane

L'anàlisi de dades LIDAR revela que les terres baixes maies albergaven una societat altament organitzada, amb infraestructures agrícoles i urbanes molt més extenses del que es creia fins ara

La ciutat maia de Xbaatun en l'actualitat, coberta per la vegetació tropical
La ciutat maia de Xbaatun en l'actualitat, coberta per la vegetació tropical
27 d'agost del 2025
Autor
Genís Casanovas
Guardar a favorits

Una nova investigació liderada per arqueòlegs de la Universitat de Tulane (EUA) ha revelat que la civilització maia va sostenir una població molt més nombrosa del que s'havia estimat fins ara. Segons l'estudi, durant el període clàssic tardà (600-900 dC), entre 9,5 i 16 milions de persones vivien a les terres baixes maies, que comprenien uns 95.000 km² de selva a l'actual Guatemala, el sud de Mèxic i l'oest de Belize.

La clau del descobriment ha estat la tecnologia LIDAR (light detection and ranging), que permet cartografiar el terreny fins i tot sota la densa coberta vegetal tropical. En reanalitzar dades procedents de diverses campanyes –incloses les del Goddard Space Flight Center de la NASA i nous mapatges a Campeche i Quintana Roo (Mèxic)–, els investigadors han constatat un augment del 45% en les estimacions de població respecte a càlculs anteriors.

Segons Francisco Estrada-Belli, professor de recerca a l'Institut de Recerca de Mesoamèrica de Tulane i autor principal de l'estudi, els resultats ofereixen "una comprensió sense precedents dels patrons d'assentament maies". Les dades mostren que tant les zones urbanes com les rurals seguien un model coherent d'organització: habitatges i camps agrícoles s'agrupaven al voltant de places sota control de les elits, amb gairebé totes les estructures situades a menys de cinc quilòmetres d'un centre cívic o cerimonial.

Això suggereix que la societat maia no estava formada només per ciutats estat aïllades i llogarets dispersos, sinó que constituïa una civilització interconnectada, amb un sistema de govern, d'agricultura i de comerç altament organitzat. L'existència d'infraestructures agrícoles massives a les zones més poblades indica, a més, que les elits gestionaven la producció i la distribució d'aliments en àmbits tant urbans com rurals.

La recerca no solament redefineix la dimensió demogràfica dels maies, sinó que també reforça la idea que la seva civilització va assolir un nivell de complexitat social i tecnològica molt superior al que es pensava fins fa poc.